A la brasa i al caliu

Per si de cas, no us en priveu, de la producció d’aquell barceloní descendent de la noblesa. Sagarra era un escriptor de raça, que ja deveu saber que no ha estat sempre ben entès. Un supervivent del Modernisme enmig de noucentistes. I Vida privada és un text indispensable per a entendre com era la nostra societat urbana en l’època de Primo de Rivera i al voltant de l’Exposició Internacional del 1929.

“Hortènsia, que tenia cor d’àngel, hauria cridat una de les prostitutes, la més rebregada, la més destruïda de sífilis, i l’hauria fer sentar a la seva taula, i amb un gest teatral de princesa de comèdia de criatures, li hauria posat el collaret al coll”.  

I és que es tracta, per damunt de tot, d’un llibre fresc, divertit, profund quan s’escau, picant, irònic, entretingut… Si l’heu llegit, ho corroborareu, suposo, i si no… endavant! Devoreu amb el plaer que ho he fet jo darrerament aquest vast retrat sociològic que no s’està de res: ni de pujar als palaus i als salons, ni de baixar als bordells…

M’ha fet gràcia que un dels protagonistes col·lectius de l’obra -entre diversos d’individuals- sigui el restaurant Grill-Room, del carrer d’Escudellers. Em cau a prop de la feina i, ara que s’ha renovat ja fa un cert temps, el freqüento de tant en tant i hi menjo -habitualment ben acompanyat- bona teca i per poc preu. També hi havia anat abans -quan era més tradicional-, però clar, no tan abans com a l’època de Vida privada, quan Ciutat Vella i el barri Gòtic eren uns centres encara més neuràlgics de la vida barcelonina del que ho són actualment.

Com la de més amunt, hi ha moltes cites de la novel·la que podrien transcriure’s, però sempre és millor que la selecció la faci cadascú a partir de l’original. De tota manera, no em sé estar d’incorporar al post aquesta bellíssima descripció de l’amor platònic: 

“Ferran estava enamorat de l’amor, passava per aquell estat propi de les criatures de la seva edat en el qual una mena de desig sentimental i eròtic viu latent en totes les idees que el cervell elabora i en totes les impressions que es reben del món exterior. L’home estima i no sap ben bé el que estima ni el que vol; hi ha tots els elements subjectius barrejats d’una manera tendra i confusionària, i manca l’ésser concret per canalitzar, per destriar els elements. Manca la persona per establir el contacte. No s’ha trobat encara la dona, però se’n pressent el perfum; en la claror, en les músiques, en les mirades de totes, en la malenconia inexplicable, en els somnis nocturns, en l’aigua fresca del bany i en el vol de les orenetes. L’home només viu enamorat de l’amor”.

Vida privada és un text narratiu amb moltes possibilitats cinematogràfiques, i em sembla que hauria d’haver tingut més sort en aquest sentit -cal dir que hi ha hagut més d’un intent. Tot i així, Francesc Betriu en fa fer, l’any 1987, una minisèrie televisiva. Però trobo que els personatges i l’ambient social de la Barcelona -i la Catalunya- d’una determinada època haurien hagut de donar, necessàriament, per a més.

En fi, no us priveu d’aquest i d’altres sagarres. En temps difícils com els actuals, un dels millors búnquers antiaeris és la lectura. En aquest cas, de la mà d’un escriptor notabilíssim i un dels grans creatius de l’abans d’ahir del nostre país…