A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Un funeral ple de jovent? NO TOCAVA !!!!

General

Aquest matí hem acomiadat, en un acte especialment emotiu, el Jordi, fill gran de la Cristina, companya de despatx. Als espais funeraris acostumes a trobar-hi gent d’edat madura o més aviat provecta, que és el més escaient. I és que la vida, a la llarga, comporta fatalment la mort, perquè té data de caducitat.

Però, a 23 anys, morir-se no toca, perquè és un itinerari encara massa inèdit, per molt que l’hagis recorregut -com es veu que era el cas- d’una manera intensa. Per això avui hi dominava, al tanatori, la presència de jovent, en una cerimònia malauradament singular…    

Vaig començar aquest bloc, ja fa tres anys llargs, amb la mort per malaltia de l’Arnau, un noi de quinze anys que era company d’estudis de la meva filla gran [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/36559/]. Com en aquella ocasió, ara no vull posar cap mena d’imatge en ocasió del comiat del Jordi, víctima d’un malaurat accident viari.

A més de l’intens dolor que perceps, el que impressiona, en casos així, és la presència majoritària de gent jove. Aquest no és el segment generacional destinat, preferentment, a assistir a una cerimònia funerària -laica o religiosa, tant se val. Què vol dir, tot plegat? Que una vida ha quedat truncada abans -o molt abans- del compte…

Ara se n’ha anat un noi de vida personal, i professional, intensa. Un jove científic del que els seus amics han dit que “pensava amb el cor i actuava amb el cap”. Una persona estimada pel seu entorn i també un militant de la causa de Catalunya. Mentre volem el millor per a la Cris i els seus familiars -tot i saber que ho tenen difícil-, ens envaeix un sentiment d’impotència que la ràbia i la tristesa que sentim no poden esvair.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.