A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

TECA SOLIDÀRIA… per la dignitat de l’estómac

Sense categoria
Èxit, dijous passat, de la fundació Acció Solidària contra l’Atur amb el primer sopar solidari -i valgui la redundància- que organitzava en els seus 32 anys d’activitat. 

Suposo que, probablement, s’animarà a fer-ne més, per aquest èxit i també perquè iniciatives així són ben valuoses en els temps que corren…

Fa també força temps que sóc soci d’una entitat que sobretot atorga préstecs sense interès que ajuden a crear ocupació, i també ajuda altres entitats i col·lectius. Quan les administracions -i ara menys que abans- no ho poden fer tot, una societat civil vertebrada esdevé encara més necessària.

Més solidaritat? Acaba de tenir lloc el Gran Recapte. També tot un èxit… solidari.

Arribes sol com un mussol al sopar -la teva dona té un altre compromís- i penses: “Hi coneixeré algú?. T’adones que, en principi, no, tot que força gent de la concurrència -unes 150 persones- sembla que sí que es coneixen. Ho creus lògic, perquè saps que a Acció Solidària contra l’Atur http://accio.pangea.org/                       
hi ha moltes persones vinculades a ambients eclesials, que tu, com a bon agnòstic, no freqüentes. Però en els quals hi tens més d’una i de dues amistats i no hi ets del tot refractari, ja que no et consideres ateu…

Un cop a la taula que t’han assignat, t’adones que és una sort que l’atzar es faci seure al costat d’en Miquel, una persona bonhomiosa i agradable. Creus que ja el coneixies, i sí!, es tracta d’un periodista terrassenc ja jubilat amb qui havies coincidit fa temps en uns altres sopars col·lectius. La feu petar força, rialler i planer com és. I al teu voltant també hi trobes altres persones que et faran passar una vetllada agradable.

El company es troba vinculat a Andròmines http://www.andromines.net/, una entitat pertanyent al Tercer Sector que es mou entre Montcada i Reixac i el districte barceloní de Sant Andreu, i que rep el suport d’Acció Solidària. T’expliquen, ell i el seu president, en Sebastià, la seva tasca solidària de reinserció laboral. Penses que els impulsos que mouen tot aquest món estan molt bé, i que procures ajudar-los discretament, però que no t’hi dediques prou. Potser perquè els teus, d’impulsos, et porten, prioritàriament, per altres viaranys.

El sopar, és ben evident, ha esdevingut tot un èxit, i permetrà a Acció Solidària contra l’Atur disposar de nous recursos per a incrementar les seves valuoses activitats. Abans d’anar-te’n a fer nones, vols averiguar si el seu president, Joan Comas, és el mateix a qui havies tractat de ben jove, quan ambdós militàveu al PSC-Reagrupament de l’enyorat Josep Pallach. Sí, ho és! Home ja d’edat, però jovial. El món, veritablement, és un mocador…

Més solidaritat, encara: la del Gran Recapte que va acabar ahir, i en el qual la teva filla gran hi ha participat com a voluntària. Com era de preveure, malgrat la crisi -o potser a causa d’ella- també ha estat tot un èxit, superant les xifres d’anys anteriors.

Visca la solidaritat! Entre les persones, que seran veritablement humanes si no perden la dignitat. I avui hi ha noves circumstàncies que te la poden fer perdre. No ho permetem! Començant per la dignitat de l’estómac…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.