TECA SOLIDÀRIA… per la dignitat de l’estómac
Suposo que, probablement, s’animarà a fer-ne més, per aquest èxit i també perquè iniciatives així són ben valuoses en els temps que corren…
Fa també força temps que sóc soci d’una entitat que sobretot atorga préstecs sense interès que ajuden a crear ocupació, i també ajuda altres entitats i col·lectius. Quan les administracions -i ara menys que abans- no ho poden fer tot, una societat civil vertebrada esdevé encara més necessària.
Més solidaritat? Acaba de tenir lloc el Gran Recapte. També tot un èxit… solidari.
hi ha moltes persones vinculades a ambients eclesials, que tu, com a bon agnòstic, no freqüentes. Però en els quals hi tens més d’una i de dues amistats i no hi ets del tot refractari, ja que no et consideres ateu…
Un cop a la taula que t’han assignat, t’adones que és una sort que l’atzar es faci seure al costat d’en Miquel
, una persona bonhomiosa i agradable. Creus que ja el coneixies, i sí!, es tracta d’un periodista terrassenc ja jubilat amb qui havies coincidit fa temps en uns altres sopars col·lectius. La feu petar força, rialler i planer com és. I al teu voltant també hi trobes altres persones que et faran passar una vetllada agradable.El company es troba vinculat a Andròmines http://www.andromines.net/, una entitat pertanyent al Tercer Sector que es mou entre Montcada i Reixac i el districte barceloní de Sant Andreu, i que rep el suport d’Acció Solidària. T’expliquen, ell i el seu president, en Sebastià, la seva tasca solidària de reinserció laboral. Penses que els impulsos que mouen tot aquest món estan molt bé, i que procures ajudar-los discretament, però que no t’hi dediques prou. Potser perquè els teus, d’impulsos, et porten, prioritàriament, per altres viaranys.
El sopar, és ben evident, ha esdevingut tot un èxit, i permetrà a Acció Solidària contra l’Atur disposar de nous recursos per a incrementar les seves valuoses activitats. Abans d’anar-te’n a fer nones, vols averiguar si el seu president, Joan Comas, és el mateix a qui havies tractat de ben jove, quan ambdós militàveu al PSC-Reagrupament de l’enyorat Josep Pallach. Sí, ho és! Home ja d’edat, però jovial. El món, veritablement, és un mocador…
Més solidaritat, encara: la del Gran Recapte que va acabar ahir, i en el qual la teva filla gran hi ha participat com a voluntària. Com era de preveure, malgrat la crisi -o potser a causa d’ella- també ha estat tot un èxit, superant les xifres d’anys anteriors.
Visca la solidaritat! Entre les persones, que seran veritablement humanes si no perden la dignitat. I avui hi ha noves circumstàncies que te la poden fer perdre. No ho permetem! Començant per la dignitat de l’estómac…