Sol de nou a l’HORITZÓ NACIONAL, però també hi ha núvols…
Torna a lluir el sol al cel del sobiranisme i, sobretot, torna a haver-hi horitzó perquè no s’ha diluït el projecte. Però trobo que moltes de les reaccions, més que francament il·lusionades, són cautelosament expectants…
Atesa la incertesa de les darreres setmanes, a mi em sembla que el nou acord entre CiU, ERC i les entitats centrals de la societat civil és, a hores d’ara, el millor possible. Però hi ha núvols a l’horitzó que, si no es fonen, podrien impedir que la majoria independentista del pròxim 27 de setembre passi de desig a realitat.
La principal incògnita que va deixar el procés participatiu del 9-N és si els que volem la independència del nostre país som prou per a imposar-la democràticament.
Segurament no: cal convèncer encara molta gent indecisa. I això no s’aconseguirà amb tacticismes, ni noves baralles. Però tampoc amb fàcils depressions col·lectives després de la il·lusió. Hem de ser, nacionalment, més resistents…
El nou acord del 14 de gener té unes quantes virtuts. Elimina la possibilitat de la llista unitària, que era un magnífic espot publicitari, però no un cavall guanyador. Fa que cada partit pugui anar acompanyat dels independents que desitgi. Situa de nou la independència en primer pla, però no s’oblida de totes les altres qüestions que a la ciutadania també l’interessen. Permet anar enllestint les estructures d’Estat… En definitiva, fa que els favorables a la causa puguem sumar més.
I, pel que fa a la data electoral, no era indispensable que fos tan propera, sempre que no fos massa allunyada. Ara hi ha temps per a preparar millor el terreny, sense deixar que el procés es deixati…
Tot i això, en l’horitzó nacional continua havent-hi núvols: el paper -positiu, o no tant- de les eleccions municipals, d’altra banda necessàries; les aportacions dels partits i sectors poc o molt sobiranistes que, per ara, resten fora del nou acord; la incògnita d’Unió Democràtica; els eixos concrets del nou full de ruta vers la llibertat nacional, que s’ha d’acabar de perfilar; l’ombra de la corrupció; l’amenaça de Podemos…
Ho anirem veient, tot plegat. Però, sobretot, hem d’arremangar-nos perquè la molta feina que encara tenim al davant sigui efectiva. I que el sol, el 27-S, llueixi resplendent.
