A la brasa i al caliu

Les enquestes són favorables als sobiranistes escocesos en les eleccions del 3 de maig. No sé si podran convocar un referèndum per a la independència d’Escòcia, però, si aconsegueix guanyar les eleccions, l’SNP animarà la vida europea i fins i tot la catalana.

A Catalunya, ERC, novament al govern, està redefinint la seva estratègia en una situació complexa. A Euskadi, les coses, ara com ara, continuen massa inestables. Mentrestant, a la UE, el sobiranisme que es vol consolidar per la via democràtica té avui, sobretot, un nom: Escòcia, que és alguna cosa més que una molt suggestiva -i també cara- destinació turística.

Les pròximes eleccions del 3 de març preveuen -segons una enquesta recent del Sunday Times– que el sobiranista Scottish National Party (SNP) sigui la força més votada, amb 44 escons al Parlament d’Edimburg, molts més que els 25 que té ara. Els laboristes en tindrien 43, i els liberals i els conservadors britànics, 18 per cap.

De confirmar-se aquests pronòstics, l’SNP haurà de formar una coalició de govern i no li serà gens fàcil dur a la pràctica una de les seves promeses electorals: convocar un referèndum per la independència d’Escòcia. Però el seu avenç no solament suposarà un cert rebombori en la vida europea, sinó que serà com una mena de test per tal de comprovar fins a quin punt les actuals estructures de la UE consideren l’autodeterminació dels pobles com un dels drets democràtics col·lectius.

I, de passada, aquesta aposta escocesa també animarà la vida catalana i farà que els bascos més radicals s’adonin del fracàs que suposa la via de les armes, o així ho desitjo. És clar que haurem d’estar a l’aguait, no fos cas que, com diu Tony Blair -aquest estadista menor que ens ha decebut tant, i no únicament pel seu origen escocès-, "l’independentisme sempre guanya en les enquestes d’opinió, però a l’hora de votar els escocesos ho fan per la unió i contra la fragmentació".  

No seré jo qui desitgi, en això i en moltes altres coses, que Blair l’encerti. Mentrestant, me n’entero pel bloc de l’amic Pere Meroño que hi ha un altre partit escocès més a l’esquerra, l’Scottish Socialist Party (SPP), que també té possibilitats d’obtenir representació parlamentària.

Bingo!, doncs. No m’agrada el whisky però, si cal, faré un esforç. M’espero, per si de cas, al 3 de maig…