SOBIRANISME 2015: fer tanta o més feina amb menys eufòria…
Enguany, la tasca del sobiranisme o independentisme català ha de ser, sobretot, persistent. I és que no es tracta de guanyar un esprint de 100 m., sinó una cursa de fons. L’acte de divendres passat al Palau Sant Jordi m’ho va fer entendre de nou.
Hem de saber-nos situar per damunt de les picabaralles de partit, a voltes legítimes, a voltes no tant. No hem d’estar massa pendents del que puguin fer Rajoy i els seus, però, si ho fan realment, pensar -amb un mínim de fredor- quina és l’actitud nacional raonable. I, per damunt de tot, hem d’estar disposats a arreplegar, en cada elecció, tots els vots possibles per la llibertat de Catalunya, sigui quin sigui el signe ideològic…
L’acte del 24, a més de ser un èxit -tot i que l’Anella Olímpica, o paisatge exterior, no quedés desbordada-, va permetre visualitzar un cop més el poder de convocatòria conjunt de l’ANC, Òmnium i l’AMI. Ens van agradar -ho comentàvem amb la Victòria– els cartells municipalistes de l’escenari; ens va agradar -i fins i tot emocionar- Carme Forcadell; ens va agradar la Muriel…
I no cal dir el presentador, el versàtil Quim Masferrer. O la trempera final de l’Elèctrica Dharma…
Però ara em plau destacar una frase molt escaient de l’encara alcalde de Vic i president de l’AMI, Josep M. Vila d’Abadal: “Els catalans no podem deixar de votar amb caràcter plebiscitari fins que no siguem independents definitivament”.
El que us dic: en els propers mesos, hem de fer tanta o més feina, si cal amb menys eufòria. Divendres passat n’hi havia, d’eufòria, però no era desbocada. Hi havia, sobretot, la convicció de no cansar-se, de no deixar-se intimidar, de no desinflar-se…
I és que, per la independència -a més de resistents- cal ser, sobretot, persistents.
Si… la frase del Josep M. “Visa” d’Abadal em sembla molt apropiada. Suposo que ja saps que té aquest sobrenom per l’ús i abús que ha fet de la Visa pagant despeses de dietes i transport amb càrrec a l’Ajuntament de Vic per un import mitjà de 1.600€ al mes, quan per aquest concepte ja cobrava 2.006€ mensuals! Està (o estava) essent investigat per l’oficina antifrau…
I una cosa no treu l’altra… però fa que la gent es/ens desmotivem una mica. Perquè, és clar que la volem la independència! però potser també volem un nou país més just, més honest… i sobretot MENYS CORRUPTE!
Per cert, que a l’Àngel Ros JO SÍ QUE L’HAURIA XIULAT (això correspondria al teu post anterior) perquè també està essent investigat per l’oficina antifrau… aquest senyor també té damunt la taula un cas de corrupció, que, per cert, encara no s’ha resolt i si no és així, després mai n’acabem de treure l’aigua clara i no sabem com acaben tots aquests casos… A banda que, diguem-ho també, aquest senyor mai ha estat sobiranista!
Potser també és tot això que fa que la lluita se’ns fa tan llarga i tan incerta… Volem un país lliure, lliure de l’esclavatge i dels maltractaments d’Espanya, però lliure també de corrupció i de pràctiques abusives i reiterades per uns i altres de malversació de diners públics, apropiació indeguda… després falten diners i la Generalitat els va arreplegant dels usuaris dels geriàtrics i dels centres de malalts mentals. És clar, com que aquests no voten, no es queixen, no van a manifestacions… és més fàcil. Tot plegat és lleig i no fa il·lusió estrenar un “país nou” amb vicis vells.
Tot i així… Respecte, intel·ligència, decisió i a votar la independència d’aquesta terra!
No ens hem de desanimar! Mai hi havíem estat tan a prop! i si no ens espavilem… potser mai més tindrem aquesta oportunitat històrica. Així que… malgrat tot… Endavant les atxes!!!
Doncs admeto que no sabia molt que al Vila d’Abadal li diuen “Visa” d’Abadal… En tot cas, la independència serà un nou terreny de joc on nosaltres mateixos podrem jutjar la pròpia corrupció -i no la justícia espanyola- i fer tan net com puguem.
Tan net com necessita el nou país, la nova República, que jo també vull lliure de “merda”, si se’m permet dir-ho així…
Ara, les municipals també seran una manera de “netejar” els ajuntaments. Que així sigui!
Vejam… tant de bo sigui així! Per fer un país nou, una República Independent, cal primer tenir ajuntaments nous, amb polítics compromesos per la independència i amb la voluntat de millorar el govern local, amb honestedat, amb sentit de servei al poble i de compromís amb les necessitats socials del moment, d’ara i aquí. Sense ambició de demà i… allà!
Bona aposta per al 24 de maig!