A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

SOBIRANIA nacional… per via ANIMAL

Sense categoria

Un cop celebrada -per ara, i confiem que definitivament- la darrera corrida de toros a Catalunya, els partidaris del bàrbar espectacle ens volen fer creure que uns quants polítics els han amargat la fiesta… I no. Si el Parlament de Catalunya va votar majoritàriament a favor de la supressió, va ser recollint el sentit d’una Iniciativa Legislativa Popular que s’havia pronunciat a favor de la dignitat dels braus animals amb nombroses signatures (245.000, entre les quals la meva).

O sigui que no manipulem l’opinió, sisplau. Prohibint les corridas, Catalunya fa un acte de sobirania, però també demostra que els valors de molta de la seva gent s’orienten més cap a la democràcia -els drets dels animals formen part, indestriablement, dels valors democràtics- que no pas els de molts dels veïns ibèrics.

I que quedi clar que jo, en aquests valors democràtics, també hi incloc, per exemple, la supressió dels correbous
A la Monumental de Barcelona només recordo haver-hi anat una vegada a la vida: va ser, acompanyat de la meva dona, a un concert del grup Mecano, ja fa uns quants anys…

Ara, a l’entorn d’aquesta plaça, s’ha armat un sarau veritablement monumental. Tant de bo que:

1) La prohibició de las corridas al nostre país esdevingui definitiva que la llei d’abolició del pròxim 1 de gener entri en vigor. I que el PP i Ciutadans no se surtin amb la seva gràcies a les bones arts del Tribunal Constitucional.

2) Que a la plaça s’hi puguin trobar usos nous i interessants, tot i que la situació dels comptes públics no faci possible que deixi de ser un equipament privat tan fàcilment.

3) Que molts espanyols, en comptes de sentir-se tocats per la prohibició des del punt de vista identitari, ampliïn la reflexió sobre el sentit d’una festa tan sanguinària en ple segle XXI…

I ja dic que també estic en contra dels correbous, per molt que a les nostres Terres de l’Ebre en facin un signe d’identitat. Sobre les tradicions i els costums hem de practicar habitualment un sentit crític que sigui capaç de destriar el gra de la palla i d’analitzar, doncs, si són o no són destructius. Trobo, posem per cas, que menjar pa amb tomàquet -un altre element simbòlic- no pot fer mal a ningú, a menys que en mengis molt i t’agafi un empatx.

De moment, el senyor José Tomás haurà d’anar a triomfar a d’altres places. Perquè Barcelona, com a capital de Catalunya, ja no vol que es matin toros a l’espai públic. Com no van voler-ho al seu dia Tossa de Mar -població pionera, l’any 1989, en aquest sentit-, Girona, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Tarragona… fins a 71 municipis. I això no és, necessàriament, ser antiespanyol; però ser, senzillament, no-espanyol sí que se li assembla…

  
 

  1. Poden n’hi haure tres elements a la reflexió una vegada aconseguida la victòria popular i de sobirania nacional a Catalunya per l’abolició de ‘las corridas de toros’ alhora de saber que en tota prohibició sempre n’hi pot haver una excepcionalitat atenent a varies raons:

    1) Què les festes de la Mercè de Barcelona poden restar com una excepció momentànea de la norma, i que com gaire bé totes les festes també tenen un element de trangressió cultural i de la cultura d’un poble a través de la festa.

    2) Què els cartells de la festa de la Mercé o similar a Barcelona, per la seva pròpia excepcionalitat poden resultar força més rendibles des del punt de vista econòmic.

    3) I què pot ser una manca de solidaritat i de certa tolerància amb una minoria, mentre a la resta de la península no siga abolida, no fer una mena d’exepcionalitat momentànea en certes ocassions a la norma, com alguna festivitat assenyalada a Barcelona.

    La contrària seria ser cent per cent ferms amb les conviccions animalistes amb tolerència zero o que reformen de cap a baix aquesta festa taurina per fer-la possible. 

Respon a Fil Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.