A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Sensacions d’ESCÒCIA, estat emergent

General

Escòcia -o el bell nom gaèlic d’Alba, si voleu- ha estat l’objectiu d’aquestes vacances 2010. Hi havia estat amb uns amics feia força anys -amb records ja molt esvaïts-, però la Maria P., per sort, tenia manifestes ganes d’anar-hi. De manera que, contra el costum habitual, he repetit destinació, però també he fet noves i molt interessants descobertes.  

Escòcia, a més d’un país atractiu, és, ara mateix, un estat emergent dins Europa. Ho serà de ple aviat? En tot cas, segurament ha de vèncer menys resistències que nosaltres, tot i una història de lluites contra els anglesos més aviat dissortada.

En aquesta terra hi predominen el verd intens, el gris plom dels llacs i també el gris -tenyit sovint de negre- dels seus sòlids edificis. Un cert paradís posat -si és que encara no el coneixeu- al vostre abast. 

Castells enrunats. Castells restaurats. Castells amb fantasma inclòs en el preu. Castells museïtzats en porcions. Castells a la riba d’un loch. Castells amb vistes al mar. Castells de vastos jardins. Castells dels nobles. Castells dels clans. Castells reials.

Edificis centenaris. Edificis de sòlids blocs de pedra. Edificis oficials. Edificis quotidians. Edificis antics. Edificis ennegrits. Edificis que no es demoleixen. Edificis que es restauren per dins per a fer-los raonablement moderns. 

Verd lluminós dels prats. Verd més fosc dels avets. Verd dels camps de golf de Saint Andrews. Blau del mar. Gris plom dels lochs. Groc intens del whisky. Vermell, verd, blau, groc, negre… del disseny dels tartans i la composició dels kilts, o faldilles -masculines i femenines- tan emblemàtiques. Color invisible -i impossible?- del Nessie

Whisky de malta que degustes a la destil·leria. El sabor del haggis. La delícia del salmó escocès. El gust del fish & chips. El so emotiu de la gaita. L’ambient dels pubs.

Ciutats -excepte l’aglomeració de Glasgow– demogràficament sostenibles. Pobles bells. L’atapeïda xarxa de bed & breakfast. Muntanyes -fins i tot el Ben Nevis– no massa altes i sovint arrodonides. Valls amables. Illes i arxipèlags. Les mítiques Highlands. Carreteres estretes per les que cal negociar el pas.

Gaèlic que qui sap si es mor. Gaèlic que sembla que reneix. Gaèlic que, de la mà de l’anglès, et trobes a força retolacions públiques. Gaèlic que expressa la diversitat d’Europa.

————–

I d’aquest gaèlic escocès que, poc o molt, compta podríem anar a la voluntat de ser d’una nació que també malda per esdevenir un nou estat de la UE. Però ho deixarem per a un altre dia, no sense abans haver passat per Edimburg, que s’ho val, i molt.    

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.