A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

SAGRADA FAMÍLIA: ens aixequen la camisa?

Sense categoria

Aquests dies, les autoritats -les d’aquí i les de Madrid- ens han intentat transmetre un missatge tranquil·litzador sobre l’impacte de les obres de l’AVE en la Sagrada Família: “Veieu com no n’hi havia per a tant?”, esdevé la pregunta-consigna. I és que la tuneladora ha anat fent la seva feina, i el temple no en deu haver patit seqüeles aparents. La qual cosa es mantindrà -tranquils!- durant la visita del Papa de Roma. Sobretot pels que la visquin de ple, és clar…

Tanmateix, sembla, talment, que ens prenguin per babaus. Crec que força gent s’adona que les possibles conseqüències -tant de bo que no n’hi hagi ni una- per a l’obra de Gaudí poden venir dels efectes futurs de la modificació del subsòl i també de les vibracions permanents que pot provocar el trànsit dels combois veloços. A l’emblemàtica Pedrera podria passar-li alguna cosa semblant, tot plegat per haver triat llocs de pas que han estat molt discutits i no són gens raonables.

En la meva condició d’agnòstic, ja fa anys que trobo que el celebèrrim i cada cop més acabat temple gaudinià és i serà un gran actiu de Barcelona, de Catalunya i del patrimoni artístic al món (adjunto la imatge completa del projecte). També de la fe cristiana, és clar, però els agnòstics -a diferència dels ateus- no anem necessàriamet contra la transcendència. Simplement, ens en distanciem d’una manera civilitzada i raonable, tot conservant -com, concretament, és el meu cas- l’interès pels continguts diguem-ne més culturals.

Per això, com a tanta gent, trobo que és una bestiesa que el túnel barceloní de l’AVE passi per sota de la SF, com passarà per la Pedrera, igualment. Hi havia, com sabeu, altres possibles traçats alternatius, però sembla que els interessos creats a l’entorn de la futura estació de la Sagrera són els que han prevalgut. Definitivament.

En tot cas, calia esperar que, amb tanta pantalla protectora sota terra, no passés, de moment, cap desgràcia. Però pot ser, diguin el que diguin determinats poders fàctics, que ens intentin aixecar la camisa. I és que els perills reals, tal com han assenyalat nombrosos experts, rauen, més aviat, en els efectes futurs de la modificació del subsòl i també en les vibracions continuades de l’alta velocitat en els fonaments del temple i les seves estructures. Un horitzó problemàtic un cop la nau ja s’ha cobert i la problemàtica façana principal -la de la Glòria- encara s’ha d’escometre.

Darrerament -i també per avançar-nos a la visita papal-, la meva dona i jo vam aprofitar que els Amics del Temple -dels quals en tinc el carnet- organitzaven visites guiades a l’exposició de vitralls de Joan Vila Grau, alguns dels quals ja estan col·locats a la nau grandiosa -un espai que certament impressiona. No sé si aquests vitralls són, ben bé, una meravella, però una autèntica simfonia de llum i de colors sí que s’ha aconseguit amb el seu concurs. La pròpia néta de l’artista, historiadora de l’art, es va esmerçar a explicar-nos-ho amb tota la convicció possible.

Quan a la visita ratzingeriana del pròxim dia 7 de novembre -lògica i pertinent des d’un punt de vista catòlic-, cal esperar que causi les mínimes molèsties possibles i no creï massa aldarulls, que només malmetrien la imatge de Barcelona i de Catalunya -i sobretot, si no fossin pacífics.

Si aquest Papa fos, posem per cas, l’antifranquista Pau VIi no cal dir l’enyorat Joan XXIII, potser sí que em plauria d’anar-lo a rebre i no hagués refusat, doncs, l’amable invitació d’alguna amistat per a fer-ho des d’un dels balcons de l’entorn més immediat de la futura basílica. Però em desplauen massa aspectes de l’orientació pastoral de Benet XVI, i el tema de la pederàstia va ser la gota d’aigua que omplí el vas…

Insisteixo: la potència de la Sagrada Família ha d’estar -amb GaudíSubirachsVila Grau, els Bonet, o també l’arquitecte i poeta Joan Margarit…- molt per damunt de certes misèries. Des d’una alta velocitat concebuda de manera tan despòtica fins a una Església que, distanciant-se de molts i valuosos aspectes que es desprenen del propi Evangeli, s’entesta en no ser ben bé d’aquest món.

  1. les butxaques!, amb l’excusa de la visita del cap de la criminal secta vaticana. Molt d’acord amb el seu apunt (els tremolors, potser, vindràn amb l’arribada de l’AVE… Desitgo que no). Ara bé, jo havia vist sempre en Franco ben escortorat per bisbes i capellans -i, fins i tot!- sota pali… Aleshores, en Pau VI no duria ser tant “antifranquista” com vostè diu (però, pel que veig, a Espanya tothom va ésser antifranquista -i va morir al llitet, el dictador-, com també tothom va estar a Paris al maig del 68… ja no m’estranya res).
    Sobre la pederastia dins l’Església catòlica apostòlica i romana (i les ocultacions dels delinqüents), aquestes pràctices penals ja vénen de lluny… No són coses d’en Benet XVI (que també).
    La fe cristiana (bíblica) té poc a veure amb les parafernàlies d’aquests sectaris, ja sian “conservadors” o “progresistes”. Fa segles que diferentes Esglésies (aquestes sí que es poden anomenar “cristianes” sense caure en la desvergonya) són separades dels poders civils “per motu propi”. Ja va sent hora que els seguidors de la “Gran Ramera” caiguin del cavall… O que no vulguin fer combregar -i treure’n els calés- amb rodes de molí als demés.
    Atentament, i feliç Dissabte!

  2. Quina mania amb què el pas del tren afectarà els edificis. El TGV (AVE pels espanyols) ha d’anar forçosament a una velocitat molt reduïda entre Sants i Sagrera. Res a veure amb les velocitats de 300 km/h a camp obert. Si esteu en contra dels trens, admeteu-ho sense embuts, però enredeu la troca.

Respon a Rita Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.