A la brasa i al caliu

L’economista Ramon Tremosa, futur candidat de CiU a les eleccions europees, és una de les incorporacions més vàlides de les que hi ha hagut a la vida pública del país durant els últims anys. El seu -per competència i sentit nacional- és un dels millors perfils que podia triar la federació, també amb congruència amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme. I, tanmateix, és una llàstima que no s’hagi considerat la posibilitat d’intentar una candidatura catalanista més transversal, tal com propugnava Joan Puigcercós.

Potser valdria la pena d’haver-ho provat, i no solament en relació a la política europea. Però ja se sap: els partits, aquí i arreu, van molt a la seva. En tot cas, necessitem portar a la política gent preparada, que d’amateurs -estic pensant, per exemple, en el conseller que s’ocupa dels Mossos- ja n’hi ha massa…

Artur Mas, a l’hora de triar el cap de llista, tenia diverses opcions. La primera, de continuïtat, passava per Ignasi Guardans, un polític treballador i digne -ho va demostrar recentment enmig dels atemptats de Bombai-, però que segurament no es troba en sintonia amb els nous temps que bufen a CDC. Jo no sóc qui per aconsellar-li res, però, si fos d’ell, em rumiaria una aproximació estratègica a Unió Democràtica, per exemple. Al cap i a la fi, i mentre la federació no es trenqui -i això tindria avantatges, però també inconvenients-, els actius continuarien sumant.

La segona opció era la d’Alfons López Tena. Una personalitat valuosa per més d’un motiu, i jurídicament preparada. Ja vaig explicar les meves impressions sobre ell a partir d’un sopar al qual em van convidar l’any passat [vegeu-ho a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/89673]. D’aquell encontre i d’algunes declaracions posteriors em vaig fer a la idea que López Tena, un sobiranista claríssim, té un caràcter vehement que potser en dóna una imatge una mica massa sobrada. És tan optimista respecte de la viabilitat de la independència, per exemple, que sembla que no en vegi les dificultats…

Sigui com sigui, Mas i el seu equip de confiança s’han decidit finalment per l’opció de Ramon Tremosa, un catedràtic d’Economia que té una visió realment estratègica de la situació política i econòmica -i logística, molt singulament- del nostre país i també de les seves possibilitats de futur, aquí i a Europa. Com que disposa de pàgina web pròpia, us l’adjunto per si el voleu conèixer una mica millor: www.ramontremosa.com.

Tremosa és, com López Tena, un sobiranista clar. La gent del Club Arnau de Vilanova, quan vam convidar-lo a sopar ja fa un cert temps, vam tenir l’ocasió de comprovar-ho de primera mà. I em sembla -a diferència del notari d’origen valencià- més capaç d’atreure gent no tan convençuda de la causa, i això, ara mateix, ens convé, i molt. Home idealista però pragmàtic alhora, probablement és més de dretes que jo, per exemple, però és obvi que molt més influent. A més, avui dia, les qüestions ideològiques continuen sent importants, però també cal valorar els coneixements de cadascú i la seva capacitat de prospectiva.

Vegeu, per exemple, aquesta resposta de l’eurocanditat in pectore en l’entrevista que li feien a l’Avui d’ahir, i que podeu conèixer íntegrament clicant la secció de Política a www.avui.cat:
  
“Avui m’han explicat que el tripartit de l’Ajuntament de Manresa no veu clar un aeroport per al Bages. Si l’any 2009, el govern d’una ciutat de 80.000 habitants no veu clar el què és un aeroport d’un quilòmetre i mig, que ho deixin estar. De què es pensen que viurem a Catalunya quan fora de la zona euro hi ha països que van com una moto? Aquest any a la Xina es llicencien 2 milions d’economistes. Hi ha una ciutat a Flandes que es diu Ostent que va moure 100.000 tones en tràfic aeri l’any passat, més que el Prat”.

Jutgeu vosaltres mateixos. En tot cas, i ara que CiU ja té nou cap de llista, potser cal lamentar que no s’hagi pogut intentar una candidatura catalanista més unitària, tal com Puigcercós va proposar-li a Mas. Amb Tremosa o una altra figura susceptible de poder ser votada conjuntament pels electorats d’ERC i CiU, i així obrir la porta -que prou que convindria- a possibles col·laboracions més àmplies…

I no sé si la mateixa porta es podria haver empès encara més i fer-la arribar fins a Iniciativa, però, francament, a partir de les darreres actuacions de Joan Saura -i també per altres qüestions- ho veig una mica difícil. Em congratulo, doncs, amb el fet que el propable eurocanditat roig-i-verd, Raül Romeva -que repetiria-, pertanyi al sector més sobiranista de la formació.

I tampoc no sé si, obrint encara una mica més, sensibilitats properes a les d’un polític que, en tot el tema del finançament, està demostrant la competència i la dignitat nacional del conseller Antoni Castells, podrien estar-hi interessades. O referents com Ferran Mascarell, per exemple. Però ja se sap: el PSC, en política catalana -que no en l’espanyola-, només juga a fons els reptes que sap que guanyarà.     

En qualsevol cas, benvingut sigui Ramon Tremosa al món polític. Al seu aparador, precisem-ho, perquè sembla que fa alguns anys ja havia militat a Convergència i abans a la JNC. Tal com diu ell, “jo vull baixar ara a la trinxera per mobilitzar el vot catalanista passiu i passota”. De feina, segur que no li’n falta, i de preparació -acadèmica, si més no-, tampoc.