Quins d’aquests AFORISMES voleu compartir amb la CARME TULON?
Una creativa del llenguatge i de la literatura, doncs, des de diversos registres. Un dels seus llibres –Introspeccions, obvietats, impertinències (2008)- és un recull d’aforismes l’interès de molts dels quals fa que vingui ben de gust intentar que els compartiu…
Em sembla que els volums d’aforismes -o proposicions concises, completes, sovint enginyoses- no són, avui dia, tan freqüents. L’amic Joan Tudela -que trobareu als meus enllaços-, en va publicar un el 2004, En poques paraules. Ara, de la Carme Tulon
, n’he triat uns quants dels d’Introspeccions, obvietats, impertinències que crec que us poden interessar. El mot inicial és introductori…Il·lusió:
“La tasca més difícil de l’home és mantenir viva la il·lusió dels qui l’estimen.”
Joventut:
“La joventut és un convidat que, en sortir, tanca la porta sense fer soroll.”
Amor:
“Ser fidel a l’amor no vol dir estimar sempre la mateixa persona, sinó estimar pregonament.”
Rosa:
“Les roses, com l’amor, es moren quan no tenen més bellesa per oferir.”
Terra:
“La terra riu de goig en xuclar l’aigua de la pluja; però plora d’amargor quan rep la sang del combatent a qui obliguen a fer la guerra.”
Mort:
“La impotència davant la mort ens hauria de fer més generosos.”
Llum:
“No confiïs que la llum de l’exterior t’il·lumini. Crea la teva pròpia font d’energia.”
Dolor:
“Si un dolor se t’arrapa al cor deixa’t abraçar per algú que t’estimi.”
Banalitat:
“No et deixis posseir per les coses banals, però aparta-les sense orgull.”
Veu:
“Si poses veu als teus pensaments te n’has de fer responsable.”
Aire:
“Fins el búnquer més tancat necessita obertures per on deixar circular l’aire.”
Mentida:
“La mentida és com un fruiter bord: potser faci flor, però no fruts saborosos.”
Innovació:
“Perdre les il·lusions no ens hauria de preocupar. Allò més preocupant és no crear-ne de noves.”
Espiritualitat:
“L’espiritualitat com a projecte comú podria ser una gran fita per a la humanitat, sempre que no hi intervinguin les religions.”
Amistat:
“Els bons amics t’acompanyen en l’enterrament però també en la dissort.”
Saviesa:
“Dir què ha de fer el teu interlocutor no és un signe de saviesa, la saviesa radica en saber què has de fet tu.”
Respecte:
“Un fill respecta el seu pare fins que li descobreix la primera mentida.”
So:
“El silenci dels morts és ple de sons en estat de repòs.”
Bondat:
“La bondat no ha de ser un mèrit, sinó un objectiu.”
Els aforismes de la Carme no estan gens malament, oi? Aviat en penjaré uns quants més per al vostre gust…