A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Quins d’aquests AFORISMES voleu compartir amb la CARME TULON?

General
Carme Tulon i Arfelis és d’Almacelles (Segrià), però viu a Barcelona des de ben jove. Tècnica vocal i logopeda, té una trajectòria consolidada en aquest camp. I també és inquieta escriptora, en poesia, aforisme, narració curta i, darrerament, novel·la.

Una creativa del llenguatge i de la literatura, doncs, des de diversos registres. Un dels seus llibres –Introspeccions, obvietats, impertinències (2008)- és un recull d’aforismes l’interès de molts dels quals fa que vingui ben de gust intentar que els compartiu…  

Vaig conèixer la Carme gràcies a l’editor comú, l’amic Quico Mestres, en ocasió d’una recent trobada literària a Vilanova i la Geltrú. Ella va tenir l’amabilitat d’obsequiar-me amb alguns dels llibres que El Cep i la Nansa Edicions www.elcepilanansa.com li ha publicat, i que li permeten connectar amb públics més diversos que el més estrictament vinculat a les tècniques del llenguatge.  

Em sembla que els volums d’aforismes -o proposicions concises, completes, sovint enginyoses- no són, avui dia, tan freqüents. L’amic Joan Tudela -que trobareu als meus enllaços-, en va publicar un el 2004, En poques paraules. Ara, de la Carme Tulonn’he triat uns quants dels d’Introspeccions, obvietats, impertinències que crec que us poden interessar. El mot inicial és introductori… 

Il·lusió:
“La tasca més difícil de l’home és mantenir viva la il·lusió dels qui l’estimen.”

Joventut:
“La joventut és un convidat que, en sortir, tanca la porta sense fer soroll.”

Amor:
“Ser fidel a l’amor no vol dir estimar sempre la mateixa persona, sinó estimar pregonament.”

Rosa:
“Les roses, com l’amor, es moren quan no tenen més bellesa per oferir.”

Terra:
“La terra riu de goig en xuclar l’aigua de la pluja; però plora d’amargor quan rep la sang del combatent a qui obliguen a fer la guerra.”

Mort:
“La impotència davant la mort ens hauria de fer més generosos.”

Llum:
“No confiïs que la llum de l’exterior t’il·lumini. Crea la teva pròpia font d’energia.”

Dolor:
“Si un dolor se t’arrapa al cor deixa’t abraçar per algú que t’estimi.”

Banalitat:
“No et deixis posseir per les coses banals, però aparta-les sense orgull.”

Veu:
“Si poses veu als teus pensaments te n’has de fer responsable.”

Aire:
“Fins el búnquer més tancat necessita obertures per on deixar circular l’aire.”

Mentida:
“La mentida és com un fruiter bord: potser faci flor, però no fruts saborosos.”

Innovació:
“Perdre les il·lusions no ens hauria de preocupar. Allò més preocupant és no crear-ne de noves.”

Espiritualitat:
“L’espiritualitat com a projecte comú podria ser una gran fita per a la humanitat, sempre que no hi intervinguin les religions.”

Amistat:
“Els bons amics t’acompanyen en l’enterrament però també en la dissort.”

Saviesa:
Dir què ha de fer el teu interlocutor no és un signe de saviesa, la saviesa radica en saber què has de fet tu.”

Respecte:
“Un fill respecta el seu pare fins que li descobreix la primera mentida.” 

So:
“El silenci dels morts és ple de sons en estat de repòs.”

Bondat:
“La bondat no ha de ser un mèrit, sinó un objectiu.”

Els aforismes de la Carme no estan gens malament, oi? Aviat en penjaré uns quants més per al vostre gust…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.