A la brasa i al caliu

Falten només 159 dies per a la incerta -però ja mítica- consulta. Després dels bons resultats -ho serien encara més amb una participació superior al 50%- de les eleccions europees, sembla que hi anem de pet, amb el referèndum escocès per entremig. I també, ben aviat, amb un rei espanyol nou de trinca…

Encara és d’hora per a escatir com la nova perspectiva que s’obre a Espanya condicionarà -o no tant- el nostre procés. Mentrestant, tinc algun dubte sobre si, nacionalment, som en el punt d’equilibri necessari per al gran èxit que col·lectivament esperem i necessitem. Vegem-ho…

 

L’alemany Hans Morgenthau, advocat i politòleg d’origen jueu perseguit pels nazis (Coburg, Baviera, 1904-1980), és un dels teòrics de les relacions internacionals més destacats, dins l’anomenada escola realista. Aquest corrent postula que l’estat nació és l’actor més important en les relacions internacionals, i que el principal objecte d’estudi en aquesta matèria és el poder.

Autor, a més d’altres obres, de Política entre les nacions (1948), per a ell el poder polític és una relació psicològica entre els qui l’exerceixen i els qui el pateixen. Des d’aquest punt de vista, sosté que una petita nació envoltada d’adversaris poderosos ha de ser particularment passiva o particularment agressiva per a poder sobreviure.

Si apliquem aquesta reflexió –realista i, doncs, un pèl inquietant- a Catalunya, ens adonem que:

1. De poc o molt passius, els catalans ja ho hem estat molts anys, i en conjunt, tres segles. Segurament massa… 

2. De poc o molt agressius, ho hem estat, aquests segles últims, alguna vegada i no ens ha sortit prou bé…

De manera que ens trobem, en equilibri, al punt mig. Més exigents que abans, això és clar. Aquesta estratègia comporta riscos, i Morgenthau sembla detectar-los. Però no acabo de veure que les coses es puguin fer altrament.

La nova situació que ara s’obre des de Madrid -amb una Monarquia, si no renovada, rejovenida-, ens posa novament a prova. I és que ells han dissenyat una gran operació d’Estat.

Tanmateix, i tal com va dir qui serà el nou rei espanyol en la seva primera visita oficial al nostre país, el 20 d’abril del 1990:

– “Catalunya és la que els catalans volen que sigui”.

Sí, senyor Felip: és exactament això…