A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Preneu POL·LEN, reforceu la VITALITAT

General

El pol·len és, ja fa temps, una de les meves menges lúdiques preferides. Ja sé que es pot prendre barrejat amb la llet, amb iogurt o amb suc de taronja, però jo prefereixo assaborir-lo tot sol, a culleradetes. Sóc així de golafre… i si, a més, m’aporta les propietats per les quals se’l valora, bingo!

I és que aquest complement alimentari beneficia l’organisme com a corrector de deficiències nutricionals i redueix la fatiga, o això sembla… Què més voleu, doncs? D’altra banda, us ho asseguro, el seu sabor és una delícia. Dolç, sense arribar a ser empalagós.

El penúltim pot de pol·len que he consumit vaig comprar-lo la primera setmana d’agost a Sant Feliu de Guíxols. Provenia de Garriguella, a l’Alt Empordà. El que m’estic prenent ara -adquirit a un bon herbolari de Barcelona- ve del Pallars Jussà. El primer té la presentació més habitual, a granets de colors groc intens, carbassa i d’altres pigmentacions. El segon s’ofereix en pols, que potser és millor per a diluir-lo en altres menges, però, com us dic, no és aquest el meu cas…

Preneu-lo com vulgueu, només faltaria! Tot i que -us agradi molt el seu gust o no tant- és oportú tenir en compte que l’efecte de la fibra vegetal del pol·len silvestre us ajudarà a regularitzar el trànsit dels intestins, poc o molt complicat. I també us aportarà proteïnes, enzims digestius, vitamines, minerals, aminoàcids, hidrats de carboni… Vaja, que és l’hòstia!

D’entre les qualitats del pol·len figura la seva influència en l’augment dels glòbuls rojos, per la qual cosa resulta molt indicat en els casos d’anèmia. També és un estimulant energètic ben útil en estats de cansament i de cara a la recuperació personal en períodes de convalescència. I, per si fos poc, augmenta la resistència dels cos enfront dels constipats, grips, bronquitis… En definitiva, un complement alimentari ben natural i gairebé perfecte.

Ja us dic que jo me’l prenc més aviat per golafreria, sense deixar de banda aquests aspectes tan beneficiosos. Per tot plegat, crec que hem d’estar ben agraïts a les amigues abelles. Aquests petits animalons van de flor en flor i amagatzemen el pol·len al rusc que pertoqui sense sospitar que, d’aquesta manera, poden contribuir a fer-nos més feliços… O sigui, més partícips d’una vitalitat que tenim l’obligació d’intentar conservar i, si pot ser, enfortir per a la plenitud de la ment i del cos.

En aquesta nova edició de l’Onze de Setembre, i vist tot el que continua caient-nos al damunt, és evident que ens cal molt pol·len sobiranista per envigorir la catalanitat al màxim…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.