A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Petit MAPA MUNDIAL de l’Estat del Benestar

General
Viatjar sempre plau. És quan més aprens, ni que no tot siguin flors i violes. I, ara que som en temps de retallades i de reivindicacions poc o molt agres, fer una certa comparativa de diversos aspectes relacionats amb l’Estat del Benestar a diferents punts del planeta pot tenir el seu sentit.

Si més no, serveix perquè, ja que tenim tantes nafres i ferides obertes, no ens haguem d’estar lamentat sempre. I també per aprendre del valor de la relativitat, que ho seria encara més si tinguéssim, sobre la vida i les seves circumstàncies, una mirada històrica.

Nova Zelanda:

Hi ha diferències socials, també condicionades per l’origen ètnic, que perjudiquen els maorís.

Totes les visites ì proves mèdiques durant l’embaràs són gratuïtes, i, després del part, ho és qualsevol consulta o tractament fins als 5 anys.

El transport podria tenir millors infrastructures.

Benín:

No hi ha prestació per l’atur.

Les visites mèdiques són de pagament.

La gent no està mentalitzada per a pagar impostos.

Noruega:

Les diferències de sous són mínimes.

L’educació és pública i gratuïta. El sector privat hi és residual, i vinculat habitualment a àmbits religiosos molt conservadors.

Gairebé es pot dir que l’Estat paga els universitaris pel fet d’estudiar.

Les famílies reben dels poders públics l’equivalent a uns 100 € al mes per fill fins als 18 anys.

En el cas d’una mare soltera que no treballi, l’Administració cobreix la pràctica totalitat de les despeses.

En conjunt, impera l’esperit del nosaltres sobre el jo, propi d’una societat el repte més important de la qual és la millora col·lectiva. 

Brasil:

És un país emergent, però els serveis públics no són encara, ni molt menys, els necessaris.

L’Ajuntament no té cura de les voreres: si a l’edifici sou poc o molt rics i les manteniu, estaran bé, però no pas si aneu curts d’armilla.

La classe mitjana, per poc que pugui, intenta tenir una mútua privada i dur els fills a una escola de pagement. I això s’interpreta com un signe d’status.

L’educació pública primària i la secundària són més aviat desastroses, però la universitat pública és considerada, paradoxalment, una de les millors de l’Amèrica Llatina. I l’acaben nodrint, en bona part, els alumnes provinents de l’escola privada.

Índia:

El difícil accés a la sanitat pública ha fet del sector un dels més privatitzats del món.

No hi ha una consciència de la necessitat de l’educació per part de les famílies.

On no arriben els ajuts socials públics hi ha la presència de les confessions religioses, amb la seva atenció als més necessitats.

Mèxic:

La inseguretat ciutadana és molt més gran al nord del país que no pas al sud. Singularment, la península del Yucatan és una zona relativament molt tranquil·la.

L’Estat fa la vista grossa en relació a l’economia submergida, ja que el sector absorbeix una bona quantitat de mà d’obra que, si no fos així, restaria desocupada.

Aquestes són algunes notes que he pres a partir del número de novembre de la revista El Ciervo, dedicat a l’Estat del Benestar. Una capçalera que em cau de tant en tant a les mans, la lectura o el repàs de la qual, poc o molt, sempre m’interessen. Tot i que no em consideri creient ni la publicació s’hagi redactat mai -des de Barcelona- en la llengua que és més pròpia del país català.

Entre d’altres aspectes valuosos, aquest número m’ha descobert la figura de la científica social, política i diplomàtica sueca Alva Myrdal (1902-1986). Tot valorant la seva trajectòria -important per als drets de les dones- he pogut comprovar novament la tan positiva aportació històrica de la socialdemocràcia a Europa i al món.   

És una llàstima que aquesta marca política estigui un pèl devaluada a Catalunya, sobretot per culpa del partit que, històricament, més s’hi identifica. Ara mateix, el PSC es disposa a fer una política d’oposició poc o molt erràtica al Govern que és a punt de prendre el relleu del que està en funcions. A partir d’una majoria parlamentària decidida per la ciutadania i que és la que convé a aquest moment veritablement històric que viu el nostre país.

Malgrat els atacs. Les dificultats. I les incerteses…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.