A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Però que bèstia que arriba a ser el món, FACUNDO CABRAL !!!!!!!

General

La notícia, aquí, s’ha difós, però més aviat discretament: el reconegut cantautor argentí Facundo Cabral moria metrallat a GuatemalaGuatepeor més que mai, doncs- quan es dirigia a l’aeroport de la capital després d’una tanda de concerts. Sembla que les ràfegues no anaven adreçades a ell directament, sinó a un empresari nicaragüenc amic i promotor seu que només resultà ferit.

Això era dissabte passat. Tres dies abans, jo començava a satisfer un desig de feia alguns mesos: aconseguir en préstec el seu CD antològic Grandes éxitos (2006), sembla que l’únic de l’artista a disposició pública dins la xarxa bibliotecària barcelonina. El cas és que la biblioteca contenidora em queia una mica lluny i ho anava deixant estar. Per tant, i més que mai: “Que bèstia, Facundo…”. Que bèstia que és, massa sovint, el nostre globus terraqui i, sobretot, alguna gent que s’hi passeja o, més aviat, s’hi arrossega…
I, per acabar-ho d’adobar: després del gran ham -la meravella de cançó, d’èxit mundial al seu dia, que és No soy de aquí, ni soy de allá-, la veritat és que la resta del disc -que no paro d’escoltar, en homenatge-, no m’ha acabat d’enganxar prou. És un masoquisme, tanmateix, controlat i conscient. Les lletres em semblen, en general, punyents, crítiques i/o divertides, però les músiques -unes més que d’altres- tiren a tosques, més aviat.

Facundo [http://www.facundocabral.info/noticias-texto.php?Id=19] era un bon intèrpret, però no pas de primer nivell: quedava lluny del gran, gran i mil vegades gran Atahualpa Yupanqui [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/113711], per exemple. Tampoc no tenia, per al meu gust, la força d’un altre artista mort en circumstàncies mai no del tot aclarides, Jorge Cafrune [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/67643]. O el gran interès de l’obra d’un José Larralde, per dir els altres referents argentins que més conec… a banda de -tampoc no la trobo prou excelsa- Mercedes Sosa.

Potser mitjançant l’Spotify estic fent troballes facundianes una mica millors… Però Cabral, per sort d’ell, ha estat allò que en diríem més que un cantautorera també l’exponent d’una certa consciència anarquista posada al servei de la solidaritat internacional. Per això la Unesco l’havia nomenat, el 1996, allò tan eteri -però significatiu- de Missatger Mundial de la Pau.

Tot plegat fa molta ràbia. Ràbia per una mort cruenta i, sobretot, injusta, i que demostra novament el nivell de violència ambiental de determinats països. Ràbia -no tanta, és clar- perquè la meva bona predisposició inicial envers la producció d’aquest cantor que havia nascut el 1937 a La Plata, capital de la província de Buenos Aires, no hagi obtingut, plenament, els resultats desitjats… Tot i que, a mesura que escolto el disc i faig anar la gramola spotifyana, el malaguanyat -i ja definitivament estimat– Facundo se’m vagi creixent… 
 
En fi, us passo ara -més homenatge- dues perles: el gran tema al·ludit abans [http://youtu.be/xD3G6eM3tPI]
i l’entrevista televisiva que li feu el singular Jesús Quintero, El loco de la colina [http://youtu.be/9qN9j_cJ_IU]. Facundo Cabral, en definitiva, perviurà en la memòria dels qui valorem la creativitat i la solidaritat i deplorem que aquest món continuï sent tan bèstia, massa cruel, poc humà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.