A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Per una BIRMÀNIA lliure, justa i en pau

General

Birmània és el darrer país que ha saltat a la consciència mundial dins la llarga i tètrica llista de la repressió. Malauradament, no serà pas l’últim, però hauríem de contribuir a acabar amb tots. La xarxa també és una eina poderosa, lliure, temible si cal… No parem!

  1. No hi ha res a fer, Joan. Els qui porten armes les volen fer servir. I apunten el seu poble, com deia la cançó de Lluís Llach. Temen perdre tot allò que roben si el poble es revolta: és un govern corrupte i repressor. I mentre hi hagi potències que els dóna suport, continuaran fent de les seves. Ni és el primer país que ho fa, ni malauradament serà l’últim. I d’aquí uns dies ningú recordarà que les presons de Myanmar són plenes de monjos i de camperols, d’estudiants i de les seves famílies. Torturats i assassinats. Com ja ho foren fa tants anys pels mateixos que ho fan ara, i com ho havien fet abans els japonesos, i els anglesos abans d’aquests.

    Acabo de tornar d’aquell país, ja ho saps. I quan has compartit tot el que jo he compartit amb ells et cau la cara de vergonya quan t’adones que ja estas pensant en les ofertes de viatges del pont de la Constitució, mentre se’t van esborrant les carones pintades amb "tanaka" d’aquells nens i es difon la imatge dels pescadors del llac Inle que remen amb el peu mentre recullen les xarxes ….

    Ells van morint, mentre nosaltres anem discutint. I l’ONU cuida el lèxic per no ofendre els qui podrien posar-hi remei, i tots plegats mirem cap a una altra banda.

    Ecs!!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.