A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

PAU ALABAJOS diu ESTELLÉS des de la memòria del poble

General
Tenia ganes, ja fa temps, de poder escoltar en directe el valencià Pau Alabajos, un dels millors cantautors de les darreres generacions als Països Catalans. Ahir, el festival Barnasants, des de l’Auditori de Barcelona, me’n va proporcionar una ocasió immillorable. I és que aquest no era un concert qualsevol, perquè era dedicat íntegrament al darrer projecte del Pau: la interpretació com a rapsoda de fragments emblemàtics del vast Mural del País Valencià, del grandíssim poeta que és, i ha estat, Vicent Andrés Estellés.
 
El projecte va iniciar-se el 2013 en ocasió de l’Any Estellés, als vint de la seva mort. Un espectacle i un disc on hi trobem, entre d’altres continguts, una part molt amarga de la memòria popular de la postguerra. Amb alguns versos duríssims, amorosits -gran sort- amb músiques molt belles al piano: de Mozart, Beethoven, Bach, Chopin, Theodorakis… Amb improvisacions del pianista grec Stafanos Spanopoulos -que a l’espectacle és Francesc Gamon, de Sagunt. I amb el record -ben present- d’un altre gran: Ovidi Montllor… 

Valia la pena -la Júlia també ho ha valorat molt- haver assistir a aquest concert i  adquirit a continuació el disc, en realitat un disc-llibre de molt valor cultural. Pau Alabajos -bon cantant, autor i rapsoda, com l’Ovidi ho fou en el seu moment- diu molt bé aquest emblemàtic Mural, el gran llegat estellesià -3 volums, 27 llibres, vora 2.000 pàgines…
 
Us mostro un vídeo del projecte
http://youtu.be/nog9EicBRfs, que us pot donar una certa idea de la seva importància. Però el Mural del País Valencià no parla només de mort, tristesa, misèria i repressió. També hi ha l’intens amor que el poeta de Burjassot -el més destacat del País Valencià dels darrers segles- sentia per la seua dona, Isabel Llorente  
I hi ha, singularment, una gran estimació per la terra, des d’una memòria que figures com Pau Alabajos, també secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor -una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians http://lanostramusica.wordpress.com/orxata-soundsystem/com-col%C2%B7lectiu-ovidi-montllor/-, estan aconseguint que continuï ben viva. Com ho assoleix igualment, entre més, un altre cantautor ben conegut que també admiro molt, Feliu Ventura.
 
I tot això, en un entorn que ja fa anys que pateix totes les cacicades, la barroeria immensa i els atacs sistemàtics a la llengua i la cultura catalanes per part del PP. Amb tot el mal que ha fet i el que -confiem que no massa- encara pot fer. En un País Valencià estimat i dissortat alhora, on jo mateix hi tinc una part important de les arrels familiars…
Del Pau ja en coneixia sobretot el seu anterior treball, Una amable, una trista, una petita pàtria, que també és un disc molt apreciat per la Júlia: ahir, el mateix cantant l’hi va dedicar. Us n’adjunto el tema -deliciós- que a mi m’agrada més, Hotel Van Belle http://youtu.be/ligRKbN0HoI,
però n’hi ha uns quants que demostren les grans possibilitats de present i de futur del cantant i autor de Torrent, a l’Horta.
 
Ara, amb el seu projecte Estellés, ho ha tornat a encertar de ple. Val la pena dedicar-li tota l’atenció…
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.