A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

OSSAMA, OBAMA i nosaltres

General

La mort d’Ossama Bin Laden torna a col·locar-nos enmig del foc creuat d’una guerra de grans interessos que, òbviament, no controlem. I amb el perill de rebre’n alguna maligna fuetada sense tenir-ne art ni part. Però no vull ser neutral, en aquesta qüestió: el poder moral de les democràcies serà sempre superior al dels fonamentalismes. Tot i que el paper històric dels Estats Units -i no ho dic només per Guantánamo- no ha estat sempre la pràctica de la democràcia més escrupolosa.

Ara: malgrat que l’operació pugui qüestionar-se des del punt de vista del dret internacional, crec que Barack Obama havia de prendre l’arriscada decisió que ha pres. I si amb el seu resultat s’assegura la reelecció -matèria opinable-, segur que el món, pitjor, no anirà. Talment com pot anar una mica millor sense icones de l’estil Bin Laden, tot i que això encara és, òbviament, massa d’hora per dir-ho…

Els darrers anys, jo pensava, de tant en tant: Un terrorista tan emblemàtic com Bin Laden tant pot ser que visqui, com que hagi mort”. No hi havia proves concloents, a favor d’una o l’altra hipòtesi. Ara s’ha vist que estava ben viu i en un lloc no massa ignot, i que l’han matat de la mà d’una operació ben planificada.

I es veu -per molt que s’apressin a desmentir-ho- que un país com el Pakistan ha jugat a la puta i la ramoneta, en aquesta qüestió. Però el problema no és el complicat entorn asiàtic: el problema se’ns planteja a totes i a tots nosaltres, atrapats enmig d’un joc d’interessos que ho és tot menys net. Una guerra no declarada que ha marcat força el full de ruta dels darrers anys del segle XX i dels primers del XXI.

Podem prendre algun dany, en aquest combat, però ens haurem d’empassar la por. La resposta d’Al-Qaida pot ser-hi, i qui sap on, però ja és molt que la jihadista organització no sembla que controli les revoltes que hi han hagut darrerament al món àrab, de signe més aviat alliberador. Ni la salvatge guerra líbia, atiada per un altre gran criminal… 

Malgrat que, des del punt de vista del dret internacional, l’operació sigui discutible, crec que Obama havia de fer el que ha fet. Tot i que el manteniment del complex de Guantánamo -que no aconsegueix tancar- i el paper de les presons secretes de la CIA l’hagin ajudat en els seus objectius, com a herències poc desitjables de l’era Bush. També ho són determinades pràctiques per aconseguir les confessions dels detinguts, del tot qüestionables…

En qualsevol cas, el món viurà una mica millor sense l’amic Ossama -inductor de tantes morts-, i no viurà pitjor si l’actual president nordamericà és reelegit. A partir d’aquí, ja no estic segur de moltes coses. Perquè el segle XXI continua movent-se enmig d’obscures guerres d’interessos -i de crisis de tota mena-, i els drets de la ciutadania semblen, sovint, secundaris.

Però això no vol dir que, col·lectivament, haguem de baixar la guàrdia. Tot és molt confús, com ho ha estat habitualment en la història. Terroristes, traficants d’armes, dolents de coll blanc, extorsionadors econòmics… campen tant com poden. Però també hi ha molta gent que vol més llibertat, més justícia, un món que sigui millor i més bell. Entre aquests equilibris -sovint precaris-, el planeta ha anat avançant.

Sempre poden haver-hi motius per al pessimisme, però per a l’optimisme, també. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.