A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Notes del meu pont ROMÀ i VATICÀ

Sense categoria

No havia estat a Roma des dels setze anys, quan vam fer una volta italiana amb l’escola. Per mi era, doncs, en l’avinentesa d’aquest pont de l’1 de maig, com tornar a començar. I ara me n’adono, fascinat, que hi havia d’haver tornat ben abans, però també que hi tornaré abans que no sigui massa tard.

  • Probablement Roma sigui a Europa, i a molts llocs del món, la destinació més adequada per a visitar per poc que us interessin la història, l’art i la cultura.
  • Ofereix, en aquest sentit, més que París i Londres, més que Viena, més que Atenes, probablement més que Praga…
  • Una setmana deu ser el temps mínimament raonable per fer la volta romana amb una certa dignitat. Tot i així, quan només disposes de quatre dies…
  • Roma pot explicar-se, sobretot, per la suma de dos grans actius: l’antic Imperi i el Papat, aquest gran poder fàctic temporal basat -malgrat les aportacions valuoses del Concili Vaticà II- en una impostura espiritual.
  • Tanmateix, i ni que només sigui per la seva contribució decisiva a la construcció d’aquesta majestuosa urbs -que no deixa de ser, com probablement deveu saber, molt bruta alhora-, podem considerar els papes com uns grans benefactors de la humanitat. Amb totes les seves grandeses, amb totes les seves misèries.
  • La modernitat, a Roma, és sobretot conservacionista. No sempre ho aconsegueixen, però.
  • El turisme romà, aquest gran bou d’or, no és tan ben tractat, ni prou considerat.
  • Un exemple: ¿per quin article 29, diumenge passat, el bus turístic aparentment més oficial, el Trambus Open, no feia parada al Colisseu, quan aquesta està perfectament prevista? Si hi havia alguna raó, no ens la van donar…
  • Un altre exemple: ¿per què, si pagues una entrada per accedir a algun dels continguts patrimonials, no t’ofereixen ni un modest fullet amb les quatre generalitats de la cosa. Portar guies, tot i ser tan recomanable, sembla que a la capital italiana esdevé obligatori.
  • I encara un altre: al meravellós i fundacional Palatí, ¿no podria haver-hi -en italià i en anglès, si més no-, uns rètols explicatius del nom de les antigues mansions residencials, a més de quatre explicacions sobre el seu ús?
  • Una desconsideració vaticana: d’acord que calgui pagar per pujar a la immensa cúpula de la meravellosa basílica en ascensor -però has de continuar a peu un bon tros. Ara bé, pagar 4 euros per pujar els més de cinc-cents esglaons a peu?
  • I una curiositat: ¿com s’eixuga el dèficit públic que deuen generar els nombrosos autobusos urbans si tothom hi accedeix per qualsevol de les portes i no valida, en molts casos, el bitllet?
  • A Roma no cal tenir la més mínima creença per admirar la bellesa imposant d’un bon nombre d’esglésies.
  • I si voleu consumir bons gelats, aquí teniu dues interessants referències: Giolitti (prop de la realment superba Fontana di Trevi) o el Palazzo del Freddo (prop de Santa Maria Maggiore).
  • Però no volia que acabéssiu ni mínimament glaçats, ja que Roma, en el bon sentit, m’ha posat calent: de bellesa, d’humanitats, del geni d’alguns veritables -Michelangelo Buonarroti i tants d’altres- homes déus…    
  • Comprendre i interpretar Roma, en definitiva, és accedir a entendre una mica el sentit de la Història.

  1. Joan poc temps, suposo, com dius tu per veure aquesta Cità aperta. És aprop molt aprop, i els teves indicacions em fan agafar ganes d’anar-hi, per posar-nos calents i calentes (terme que està molt bé per observar la creativitat i l’art en general, em deixes que l’adopti?) observant la bellesa i per entendre el sentit de la Història.

Respon a montse vives Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.