A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

No caus del nostre hidroavió, XESCA ENSENYAT

General
Aquest cap de setmana passat he tingut l’honor, que no és poca cosa, de participar en les I Jornades Blocs de Literatura, organitzades a la Fundació ACA de la població mallorquina de Búger. Ja sabreu que han constituït un homenatge a l’enyorada escriptora i blocaire del port de Pollença Xesca Ensenyat, desapareguda físicament l’any 2009 però viva del tot entre nosaltres, també gràcies a l’impuls d’aquests dies.

Les Jornades han estat igualment, amb la valuosa implicació de Vilaweb, un punt de trobada presencial de blocaires que demostra que això dels Països Catalans, a més de creure-s’ho, el que cal és practicar-ho. A la manera de la indomable Xesca, que va mantenir fins al final el bloc L’hidroavió Apagafocs, si hi ha alguna fórmula màgica seria aquesta: treballar, viure i perviure.   

La perfecta organització, singularment a càrrec de les formidables Maria Victòria Secall i Roser Giner. L’acollida cordial i generosa del president de la Fundació ACA, el músic contemporani i gurú tel·lúric mallorquí Antoni Caimari. La bellesa del lloc, obert al pla de Mallorca, a la badia de Pollença, a la serra de Tramuntana.

La grata descoberta de Búger, un poble que m’havien dit que era més aviat poca cosa, i mira, no m’ho sembla. I una sorpresa -relativa- també excel·lent: el fet de retrobar l’amic -i excel·lent periodista- Pere Bonnínxueta mallorquí que, entre s’illa i el Principat, exerceix lúcidament com a tal.      

La implicació activa de Vilaweb -garantia d’eficàcia- amb Vicent Partal i Assumpció Maresma presents a Búger. La qualitat de les reflexions sobre “Blocs i literatura” de Biel Mesquida, de Carme-Laura Gil, de Ricard Garcia, de Benjamí Villoslada, de Sebastià Perelló, del propi Vicent. Entre lletres i bits, l’interès de les seves aportacions va ser molt alt.

La calidesa de les intervencions dels “Lectors i amics blocaires de Xesca Ensenyat”: Josep Blesa -valencià de València-, Maria Folch -valenciana de Roma-, David Figueres -ferraterià-, Enric Marco -astrofísic-, Belén Murillo -madrilenya còmplice-, Josep Selva -cafeter-, Joan-Carles Ortega -rizomàtic. I la pròpia Roser Giner, tan intrèpida, i jo mateix…

L’oportunitat de la presentació d’Una altra vida, edició pòstuma d’una novel·la de na Xesca, a càrrec del seu fill, l’entusiasta i també novel·lista Marc Cerdó. L’entranyable implicació del marit i de la filla de l’autora. La bellesa del recital poètic, coordinat per la cordialitat i el bon fer de la Maria Victòria Secall. L’atractiu de l’audició musical del singular Antoni Caimari. La passejada, pel bonic moll de Pollença, als llocs de la narrativa de XE.

I el fabulós Arròs brut amb què ens van delectar en Caimari i els seus ajudants a l’Aula de Gastronomia Mallorquina de la Fundació ACA. I les anades i vingudes -sopar inclòs- a la plaça de Búger. I el sopar de Sa Pobla. I la Mallorca del mes de maig, esplèndida. I els moments de tertúlia espontània, impagables. I la convivència -dins i fora de les cel·les que s’havien habilitat- amb persones, per damunt de tot, d’una gran categoria humana…

Si a més fèiem pràctica activa -ara que fa mig segle de la publicació del Nosaltres, els valencians fusterià- d’aquesta xarxa contínua i vital que n’hem convingut a dir Països Catalans, ja era l’hòstia! Però no únicament és qüestió de noms, sinó de voluntat col·lectiva. La literatura, els blocs i altres noves eines també hi contribueixen a bastament. I ho faran, com va quedar ben clar.

I si, encara, mantenim i fem perviure referents de la vàlua, la qualitat i el prestigi de na Xesca Ensenyat, això ja no hi haurà qui ho pari! Ni a Mallorca, ni enlloc…

 
 

  1. Feia mesos que hi treballàvem. Tot va ser col·laboració de tothom, generosa. Tots férem feina sense pensar-hi per poder posar a la taula de Búger menjues saboroses i de valor singular. Un encontre que volia retornar a Xesca Ensenyat part d’allò que ens havia donat a rompre. Trobar-nos i retrobar-nos, els blocaires, aprofundint en el fet tan genuïnament humà com el llegir i l’escriure, ara a la xarxa, aixoplugats per una llengua que és i serà viva, i en bona companyia.
    La generositat i el goig van ser a la safata d’aquest banquet del sent i ment, d’aquesta festa de germanor.
    L’encontre ha d’aspirar a tenir continuïtat… per cert, Joan, gràcies per venir, un plaer xerrar amb tu sota els estels a més d’escoltar-te a la taula d’amics. Ja saps que pots tornar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.