A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

MONTSE, no paris

General

Quan tenim un Estatut-nadó amb seriosos problemes de creixement; quan al nostre Govern sembla que li costi una mica fer de govern; quan el país, en més d’un aspecte, està perplex, la Montserrat Nebrera no para de castigar-nos, fuet en mà.

Hauria de parlar-vos més aviat del doctor Joan Carretero i de la seva web/plataforma www.reagrupament.cat. Em cau més proper, però per a digerir-lo em falta encara -ens falta- perspectiva. També em cauen pròxims Esquerra i la seva direcció oficial, i sé que el seu repte col·lectiu -situat a mig camí entre l’independentisme, el progressisme i el sentit de la responsabilitat- ho és tot menys fàcil.

De manera que millor que parli de tu, Montserrat Nebrera, diputada independent del PP que et representes, sobretot, a tu mateixa. Tertuliana compulsiva, un dia dius que els Mossos són encara "intel·lectualment joves", que és una manera de dir que estan una mica verds. És clar que ara, amb el Saura, una mica més Verds potser sí, tot i que no paren de treballar i des d’aquí els expresso el meu carinyo i els desitjo tot l’èxit… en bé dels soferts, i a voltes aterrits, contribuents.

I els últims dies, Montse, has reconegut obertament que darrere la recusació que el PP ha presentat contra el magistrat Pérez Tremps hi ha intencionalitat política. Això és com la descoberta de la Mediterrània o la invenció de la sopa d’all, però el bo de Josep Piqué prefereix mirar cap a una altra banda, i el seu fidel Francesc Vendrell comença a tenir-los plens per les teves sortides de mare.

En canvi, a mi m’encantes, Montse. Amb aquest verb fàcil i enèrgic que tens. Amb la desimboltura que et dóna ser, a més de tertuliana, doctora en dret. Amb aquest aire tan liberal -també se’n diu el Jiménez Losantos, de liberal, i ja ho veus- per a vendre’ns millor des de Catalunya la teva ideologia espanyolista i de dreta més aviat carca. Amb aquesta ambició que ja no pararà, si et deixen, fins a situar-te com a diputada al Congrés, és a dir, al parlament de debò, que tu no en tens prou amb aquest Parlament de fireta d’una nació que diu que ho és però que sovint li costa demostrar-ho.

Quan tenim un Estatut-nadó amb seriosos problemes de creixement; quan al nostre Govern sembla que li costi una mica fer de govern, malgrat que Esquerra Republicana hagi començat ja a "marcar paquet", com diria Puigcercós; quan el PP, des de Madrid, ens és tan amic com sempre; quan ZP i els seus i les seves mariachis s’aprofiten de la confusió per anar-nos tirant pels morros lleis presumptament loapitzadores; quan CiU continua instal·lada en el regne de la confusió; quan el país, en més d’un aspecte, està perplex… vas tu, Montse, i no pares de castigar-nos, fuet en mà.

I fas bé de ser, políticament, una mena de reina del sado, perquè els catalans, ho saps perfectament, som un poble una mica masoca. No fa tant de temps, a tu t’haguessin dit botiflera, però aquest adjectiu, avui dia, no queda massa bé, fa molt poc modern. Tu, des de Catalunya, ets liberal-conservadora i espanyola sense complexos, i nosaltres devem ser, col·lectivament, uns pobres beneits… i així ens va.

Que no pari, la teva llengua viperina, que anima molt aquesta terra catalana que es troba, ara mateix, entre perplexa i avorrida. I a veure on seràs capaç d’arribar… 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.