A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Monodosi BASTÉ, cada matí

General
Jordi Basté i el seu programa El món a RAC1 són els més escoltats de la ràdio matinal a Catalunya. I no és que a un, sistemàticament, li agradi coincidir amb la gent que lidera alguna cosa, però mira: tampoc no fa mal. I encara menys quan veus que pots trobar-hi, en aquesta coincidència, tan bon rotllo. I descobrir-hi tantes complicitats.

Basté i el seu equip, quan em dutxo, quan m’afeito, quan ja m’estic vestint, m’eleven l’ànim, m’acaricien l’oïda i el cervell, fan que em senti més de gust amb el país on m’ha tocat viure i amb el món que m’acull. Malgrat que sovint les notícies no siguin massa positives… Però cada matí prenc aquesta monodosi radiofònica necessària per a entendre millor el que passa, com passa i per què. I amb les claus precises que m’ajuden a interpretar-ho… 
 

Porto ja força anys escoltant la ràdio abans d’anar al treball. Recordo haver estat devot de Josep Cuní i d’Antoni Bassas. Admeto que no he pogut amb el Manel Fuentes, i que la mateixa Mònica Terribas, també des d’“El matí de Catalunya Ràdio”, no m’acaba de fer el pes, com tampoc no me’l feia la Neus Bonet. Crec que treballa prou bé el Toni Marín a “El matí a quatre bandes”, de Ràdio 4. Fins i tot -no ho digueu a ningú- fa alguns anys m’excitava -o em castigava, segons com es miri- sentint alguns minuts Federico Jiménez Losantos a la COPE

Però, d’entre tots i totes, tantes i tants, Jordi Basté és el meu preferit. I què tindrà el Basté, direu, que no tingui la resta? Doncs un to optimista, un ritme vivaç, un bonisme que se t’encomana, un catalanisme que respira naturalitat per tots els porus, però que alhora no és gens sectari. Una manera òbviament informada d’anar per la vida, sense ser pedant. Una delicadesa amb les persones i els col·lectius que al món de llops que continuem habitant li fa prou falta. I una confiança en les capacitats d’aquest país -el seu, el meu, el vostre- que, en un moment del tot històric, hem de tenir més que mai…

I sobretot, l’empatia i l’optimisme necessaris per a posar el “peu a terra!”, com sempre diu ell, cada matí. Optimisme que ara mateix les catalanes i els catalans necessitem del tot… Amb un mèdium com el Jordi -compromès però no irritat, ni agobiat-, el camí cap a Ítaca se’ns fa menys dolorós, més suportable, una mica més dolç. I també amb la gent del seu equip i el bon rotllo que transmeten aquests professionals, que combinen la joventut amb la solvència.

“Bon dia, Basté! Bon dia, Catalunya!. Quan siguem un Estat independent, si és que això arriba -desitgem-ho “Sí-Sí”-, tu hauràs estat, des de les ones, un dels referents d’haver-ho assolit. Defensant sempre -des de la teva professionalitat, la teva bonhomia, el teu bon to- el sentit democràtic. 

I no cal dir que, en la nova etapa, se t’obriran, n’estic segur, noves i estimulants possibilitats. Des de RAC1 -l’emissora líder, sense menystenir-ne d’altres- o des d’on sigui…

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.