Monodosi BASTÉ, cada matí
Basté i el seu equip, quan em dutxo, quan m’afeito, quan ja m’estic vestint, m’eleven l’ànim, m’acaricien l’oïda i el cervell, fan que em senti més de gust amb el país on m’ha tocat viure i amb el món que m’acull. Malgrat que sovint les notícies no siguin massa positives… Però cada matí prenc aquesta monodosi radiofònica necessària per a entendre millor el que passa, com passa i per què. I amb les claus precises que m’ajuden a interpretar-ho…
Però, d’entre tots i totes, tantes i tants, Jordi Basté és el meu preferit. I què tindrà el Basté, direu, que no tingui la resta? Doncs un to optimista, un ritme vivaç, un bonisme que se t’encomana, un catalanisme que respira naturalitat per tots els porus, però que alhora no és gens sectari. Una manera òbviament informada d’anar per la vida, sense ser pedant. Una delicadesa amb les persones i els col·lectius que al món de llops que continuem habitant li fa prou falta. I una confiança en les capacitats d’aquest país -el seu, el meu, el vostre- que, en un moment del tot històric, hem de tenir més que mai…
I sobretot, l’empatia i l’optimisme necessaris per a posar el “peu a terra!”, com sempre diu ell, cada matí. Optimisme que ara mateix les catalanes i els catalans necessitem del tot… Amb un mèdium com el Jordi -compromès però no irritat, ni agobiat-, el camí cap a Ítaca se’ns fa menys dolorós, més suportable, una mica més dolç. I també amb la gent del seu equip i el bon rotllo que transmeten aquests professionals, que combinen la joventut amb la solvència.
“Bon dia, Basté! Bon dia, Catalunya!“. Quan siguem un Estat independent, si és que això arriba -desitgem-ho “Sí-Sí”-, tu hauràs estat, des de les ones, un dels referents d’haver-ho assolit. Defensant sempre -des de la teva professionalitat, la teva bonhomia, el teu bon to- el sentit democràtic.I no cal dir que, en la nova etapa, se t’obriran, n’estic segur, noves i estimulants possibilitats. Des de RAC1 -l’emissora líder, sense menystenir-ne d’altres- o des d’on sigui…