A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Món MORT ben VIU

General
Món mort… Aquesta divisa, tan seca i contundent, pertany al grafit adjunt que veig habitualment ja fa mesos des del balcó de casa. Té molt sentit, pensant-ho bé. Tot i que no ens podem quedar amb l’expressió pelada, perquè n’hi hauria, efectivament, per a morir-se, anar-se destruïnt o suïcidar-se, i a aquestes malvestats sí que no m’hi apunto…

Hi ha massa indicis que ens interpel·len sobre el fet que el món, certament, és massa mort com perquè no gaudim com cal de la vida. Però són els signes en sentit contrari -nombrosos, per sort- els que ens mouen, i ens fan creure que, malgrat tot, pagava la pena haver aterrat per aquí.

No sé si a dia d’avui, en cas que fos sirià, per exemple, diria el mateix…

Aquest post l’he anat retrassant, però de fet volia escriure’l ja fa mesos. L’any passat -amb les esperances i els desastres de les primaveres àrabs o la tragèdia, commemorada aquests dies, de Fukushima, per dir només dos grans impactes- va ser més aviat terrible. I si hi afegim les cruels seqüeles d’una crisi econòmica i també sistèmica -occidental, sobretot- que encara és lluny d’acabar-se, veurem que hi ha poc per a riure i molt per a plorar.

I tanmateix… La vida ha tingut i té moltes cares bones, i no us en faré el catàleg perquè podeu trobar-ne cada dia. Si mirem enrere -a mi m’agrada fer-ho habitualment-, la història del planeta és plena de truculències, però el nostre món mort és, sortosament, ben viu.

Si jo fos ciutadà de Síria -un país que no conec, però que en alguns aspectes admiro-, segur que no diria el mateix, a hores d’ara. La tragèdia siriana -a Líbia sempre hi va haver més esperances de vèncer Gaddafi- es recolza en el joc estratègic de les potències, grans i no tant, i aquesta és la sort provisional d’un dèspota ferotge que fins fa un any -tot i el seu règim autoritari- no ens ho havia semblat.

Com va passar la dècada dels 90 als països de l’Est d’Europa, les revoltes -poc o molt pacífiques- van anar esclatant, però el bany de sang dels Balcans en va ser el patètic desastre final. A Síria també li ha tocat, com si diguéssim, aquest macabre furgó de cua

La trobo tan gran i gairebé mostruosa, la tragèdia dels opositors i de bona part del poble sirià, que estic per no anar mai més a cap manifestació contra cap guerra. Perquè això d’ara és una massacre sistemàtica, difosa contínuament pels mitjans, i de moment ningú no m’hi ha convocat per a protestar…

Potser és que tots estem aclaparats per la crisi: la del dèficit, la de l’atur, l’ecològica, la sanitària, la institucional, la cultural, la moral, la nacional… D’economia no hi entenc gaire, però mai no hi havia prestat tanta atenció com ara. De tot plegat es dedueix:

1) Que els polítics no manen ni prenen les grans decisions realment -ja ho anava constatant des de fa temps-, però que, en més de dos i de quatre casos, també se n’aprofiten.

2) Que el comunisme va ser dolent -mai no el vaig veure clar-, però el capitalisme mai no ha estat prou bo, ni ho serà -ho he vist clar sempre, i això que no sóc antisistema.

3) Que volen castigar-nos amb una crisi d’ansietat constant, i això posa a prova -des del punt de vista individual i col·lectiu- la nostra solidesa psicològica.

Però si penso en les moltes coses bones que m’ha donat la vida -les produccions culturals que em plauen, els països que he visitat, les noies que m’han agradat, les persones que estimo, els estímuls positius que sempre m’orienten…-, dedueixo que, malgrat tot, paga la pena haver aterrat per aquests verals.

Món mort ben viu, sí… i que entre totes i tots ens ho poguem explicar, tot millorant, si és possible, la condició humana.

  1. Si, sembla que ens volen “castigar” amb una crisi d’ansietat constant i no ho fan pas per posar a prova la nostra solidesa psicològica, sinó jugant amb la nostra inestabilitat psicològica… semblaria que volen fer-nos creure que tot està fatal i que anirà a pitjor durant 2 o 3 anys. Tot perquè quan tornin a tocar eleccions, treure’s “del barret del mag” solucions màgiques que ens facin creure que sort n’hem tingut d’ells i que són ells, els mateixos polítics que ara ens estan enfonsant a nivell de crisis de tots tipus, com dius tu, “la del dèficit, la de l’atur, l’ecològica, la sanitària, la institucional, la cultural, la moral, la nacional…” (i t’has descuidat la crisi dels que ens veiem sense ni un euro per culpa del “CORRALITO” que ens ha caigut per haver dipositat els nostres estalvis en una Caixa “nostra” pensant que era un dipòsit i que els nostres estalvis estaven segurs; però això és un altre tema) doncs, ells mateixos seran qui ens voldrà fer creure que ens han fet remuntar el país, l’economia, la sanitat… perquè ens fan creure el que volen. També és cert que estem molt malament, però és que tot el que fan és acabar d’enfonsar l’economia i el país… o és que la nova llei de la Reforma Laboral ajudarà a crear nous llocs de treball? És clar que no! Després la modificaran i “salvaran” l’economia quan sigui el moment oportú, quan els convingui perquè la gent els voti.

    Tot i amb tot,segueixo valorant les coses bones que m’ha donat la vida, sobretot els bons amics, les bones persones (que n’hi ha) i tantes i tantes coses per les que paga la pena despertar en aquest món “tan divers, tan extens, tan temporal” com deia el poeta, i tan contradictori cada matí…

  2. hola Joan,
    m’ha fet gracia trobar un graffiti que no recordo haver fet a la red, encara que segur que es meu, la calavera, la caligrafia i les formes geometriques hem delaten…

    d’on es la foto?
    hem podries enviar una foto mes general per veure la peça que vaig pintar a l’esquerra de la calavera?

    salut

    pots trovar mes trevalls meus a les seguents adrçes web:
    http://flickr.com/monmort
    http://flickr.com/lairagraffx
    http://monmort.blogspot.com
    http://collagebarricade.blogspot.com 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.