A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

MANDELA, “Invictus”, per a catalans (i en memòria d’STEVE BIKO)

Sense categoria
Nelson Mandela mai no va dir que “l’arma més potent en mans de l’opressor és la ment de l’oprimit“, tal com, després de morir-se, una ràdio li atribuïa. En realitat, aquesta frase, tan interessant, correspon a Steve Biko, un altre activista antiapartheid i a més teòric de l’alliberament a Sud-àfrica.
 
Per això m’ha costat força estona trobar-la a la xarxa, perquè la cercava pel nom del primer. Però crec que lliga prou amb les circumstàncies i el sentit de la seva lluita -que no ha estat exactament com les de GandhiLuther King, com es vol fer creure-  i que, a més, és del tot aplicable als pobles que volen decidir sobre la seva llibertat. Entre els quals, ara mateix, el nostre…                                     

He dubtat de fer un post sobre Mandela -també conegut com
Madiba– perquè no veia que tingués res massa diferent a dir, després de l’allau informativa de les darreres hores. Però no volia que una icona així restés al marge d’aquest bloc, que procura estar habitualment atent als rastres del temps i als seus protagonistes.
 
Però Internet és gran, com a invent humà comparable al descobriment de la roda o de la màquina de vapor, penso sovint. Cercant cercant, he pogut resseguir la tan coratjosa trajectòria del gran dirigent ara desaparegut. Com que, de partidari durant un temps de la lluita armada, les darreres dècades de la seva vida s’havia instal·lat, diguem-ne, en la bondat -i no ho critico, ben al contrari-, ara el lloa gairebé tothom. Fins i tot -quins collons!- Rajoy
 
No vull ser demagog i dir que les catalanes i els catalans patim cap apartheid, però sí que estem privats -això és evident- de llibertat col·lectiva. El que és clar és que la nostra ment -seguint la frase- s’està alliberant cada cop més, i per això l’opressor està preocupat: perquè veu la nostra independència nacional com una possibilitat ja no tan utòpica.
Nelson Mandela, un dels indubtables herois contemporanis, va conservar durant el seu llarg captiveri el poema Invictus, de l’anglès William E. Henley, que acaba així: “Sóc l’amo del meu destí,/sóc el capità de la meva ànima”. També ben aplicable a nosaltres. Invictus, com ja deveu saber, és el títol d’un film de Clint Eastwod inspirat en el líder sud-africà, que ara m’adono que tinc pendent.

També tenia pendent del tot -admeto que no n’havia sentit a parlar mai- el sentit del combat d’Steve Biko. Ara, gràcies a Mandela, a alguna emissora despistada i a la xarxa, ja no ho podré dir. Madiba, gran lluitador, ha pogut morir de molt gran i fer-ho admirablement respectat i homenatjat. Biko, un altre gran lluitador -a qui alguns anomenen “el Nelson Mandela oblidat”-, va ser assassinat després de brutals tortures: la història no paga el mateix sou a tothom…

En darrer terme, “l’arma més potent en mans de l’opressor és la ment de l’oprimit”. Per això, els catalans, que no hem sortit encara del Victus que tan bé ha escrit -i descrit- Albert Sánchez-Piñol, anem cap a l’Invictus. No és una lluita fàcil, com sempre dic, però sí que és cert que la ment l’estem alliberant… com mai ho havíem fet -tot i els esforços de Francesc Macià– en els darrers tres segles. 

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.