A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Màgic JORGE DREXLER

Sense categoria
La nit del dissabte 19, poques hores abans que el PP guanyés clarament les eleccions -allà a Espanya, vull dir-, jo em conjurava contra aquesta misèria anant a escoltar el gran Jorge Drexler a la meva ciutat de Terrassa. L’uruguaià, que el dia anterior havia actuat a Mataró, patia una laringitis que sembla que va estar a punt de suspendre el concert. Però va acabar pletòric, si no de veu, de talent, de calidesa i d’emoció compartida. 

Admirador com en sóc des de fa temps, encara no havia tingut el gran plaer d’escoltar-lo en directe. I us confesso que, en un primer moment, vaig quedar perplex. ¿Per l’estat de les cordes vocals del subtil, hàbil i comunicatiu trobador? No exactament…

La gira de concerts, intitulada Mundo abisal -nom d’un dels tants bons temes de Drexler– s’havia plantejat ben bé en clau acústica, tot i que un ocasional col·laborador tecnològic també va aconseguir moments deliciosos. És a dir, guitarra -o guitarres- i veu. Res de banda, amb la qual cosa vaig témer que els resultats serien evidentment inferiors a les gravaciones de què disposo o als vídeos amb un complet acompanyament musical que conec de l’artista.

I no, perquè la simpatia de JG, el seu gran desig d’agradar -i més en l’estat que tenia la gola-, el seu afany de comunicació amb el públic –gens impostat– i la pròpia complicitat de la gent que vam anar a escoltar-lo al terrassenc Centre Cultural Unnim [http://www.fundacioct.es/] van aconseguir salvar la situació amb escreix.

L’uruguaià que Joaquín Sabina va dur a Madrid -on després hi trobaria la seva Leonor Watling– és un cantautor de tall avançat. Té una veu i un estil molt personals, es defensa bé tant en els temes melòdics com rítmics, està obert a l’experimentació musical i escènica i ofereix un nivell de sofisticació en les lletres i en les músiques -incorpora molta massa conceptual, doncs- que no l’allunya gens, tanmateix, de la calidesa… 

O sigui: la seva capacitat interactiva és notòria, i per això transmet tant, i gairebé sense esforç aparent. Hi ha destresa i enginy, en la seva manera de crear i d’interpretar les cançons. Sentiu-ne, per exemple, una de les que m’encanten -entre moltes-, La trama y el desenlace[http://bcove.me/bvrh4697], pertanyent al CD Amar la trama, l’últim.

El meu germà Jordi també va quedar plenament satisfet de l’espectacle íntim al qual acabàvem d’assistir. Aprofondiu, si us ve de gust, en el món creatiu de Jorge Drexler [http://www.jorgedrexler.com/]. Vénen temps (encara més) durs, i tots els pal·liatius valdran la pena per tal d’entomar-los millor…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.