Màgic JORGE DREXLER
Admirador com en sóc des de fa temps, encara no havia tingut el gran plaer d’escoltar-lo en directe. I us confesso que, en un primer moment, vaig quedar perplex. ¿Per l’estat de les cordes vocals del subtil, hàbil i comunicatiu trobador? No exactament…
L’uruguaià que Joaquín Sabina va dur a Madrid -on després hi trobaria la seva Leonor Watling– és un cantautor de tall avançat. Té una veu i un estil molt personals, es defensa bé tant en els temes melòdics com rítmics, està obert a l’experimentació musical i escènica i ofereix un nivell de sofisticació en les lletres i en les músiques -incorpora molta massa conceptual, doncs- que no l’allunya gens, tanmateix, de la calidesa…
O sigui: la seva capacitat interactiva és notòria, i per això transmet tant, i gairebé sense esforç aparent. Hi ha destresa i enginy, en la seva manera de crear i d’interpretar les cançons. Sentiu-ne, per exemple, una de les que m’encanten -entre moltes-, La trama y el desenlace[http://bcove.me/bvrh4697], pertanyent al CD Amar la trama, l’últim.
El meu germà Jordi també va quedar plenament satisfet de l’espectacle íntim al qual acabàvem d’assistir. Aprofondiu, si us ve de gust, en el món creatiu de Jorge Drexler [http://www.jorgedrexler.com/]. Vénen temps (encara més) durs, i tots els pal·liatius
valdran la pena per tal d’entomar-los millor…