A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

LLEGIU la VIDA… per a viure-la més

La vida leída

 

L’escriptor Alejandro F. Orradre és el meu company de feina Àlex. De caràcter més aviat retret, jo sabia que escrivia algun bloc, però el que no sospitava és que fos un narrador de pes, que ja va debutar amb un llibre inicial de relats.

Ara ens sorprèn molt agradablement amb la seva primera novel·la, La vida leída. Ha estat una de les meves companyies bàsiques d’un mes d’agost en què he donat tombs pel país -alguns, de gran interès-, però sense viatjar a l’exterior. Ho he fet, això sí, a Guardabarros, aquest poble de l’Espanya profunda on, de la mà de l’Àlex, hi passen coses, algunes de ben insòlites.

Ja m’hi vaig trobar fa temps amb un altre membre del cos de subalterns de la Generalitat, que com a autor respon al nom d’AG Porta i que el 1984 va gosar publicar  a quatre mans, amb l’enyorat xilè Roberto Bolaño,  la novel·la Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce. Aquella experiència va ser reeixida, i  la d’ara també…

A La vida leída, el Ray, un dels habitants de Guardabarros, comença a llegir llibres d’una manera compulsiva, la qual cosa, més que en clau de coneixement, cal interpretar com una metàfora de la desmesura. A l’enrenou que això suposa -l’acció se situa un estiu de la segona meitat dels anys 80-, amb enviats especials dels mitjans de l’època de guàrdia permanent, s’hi afegeix la descoberta de la vida que fa el Bruno, un noi de 15 anys amb un familiar al poble que ve de Barcelona a passar-hi les vacances. 

Entremig s’hi creuen altres personatges, amb les seves corresponents identitats. La del Guzmán, un periodista en crisi existencial; la del seu afable company, el noruec Aaren; la de l’Enriqueta, l’angoixada mare del Ray; la de don Servando, un capellà capaç de simular, per tal d’afavorir l’anterior,  un exorcisme. O la de la màgica Andrea, introductora del Bruno en els plaers i les desventures de l’amor…

En fi, no cal que us en descabdelli la trama. Però sí que us asseguro que la història, les històries de La vida leída, són interessants i explicades amb un estil elegant i fluid alhora. Amb protagonistes de sòlida profunditat psicològica. Amb les atinades reflexions que s’hi intercalen. Amb moments de molta humanitat, fins i tot de gran tendresa.

Si aneu al web de l’Alejandro https://alejandroorradreescritor.wordpress.com/  coneixereu més la seva -encara breu- trajectòria. I si us interesseu per La vida leída, podeu demanar-lo anant al web d’Amazon i cercant pel títol de l’obra. No us en penedireu, creieu-me…

El llibre, doncs, no té una editorial convencional, sinó que es distribueix per l’entorn amazònic mitjançant el que se’n diu còpia sota demanda. Són els nous sistemes d’ara, que els autors nous també tenen a l’abast. Però jo crec que l’Àlex posseeix la talla literària suficient per a integrar-se en uns circuïts editorials més normalitzats, no sempre fàcils, però que et donen una presència material que va més enllà de la xarxa i que, per tant, la complementen.

Al cap i a la fi, més que el mitjà, el que compta és el talent. I jo auguro que el talent d’Alejandro F. Orradre té corda per estona…

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.