A la brasa i al caliu

Gilles Lipovetsky, prestigiós filòsof i sociòleg francès, declarava fa poques setmanes a El Temps que “l’hiperconsum no desapareixerà; tot just comença a estendre’s pel planeta”. Tot donant, darrerament, algun tomb comercial per La Roca Village i per les tendes del centre de Barcelona, arribo a la conclusió que la tesi, malauradament -o no?-, és ben certa.

Posats a fer, desitjaria que el consum fos més creatiu -que també hi és, no dic que no- i que aquesta creativitat ens fes una mica més lliures…

No sé si haureu llegit aquests dos llibres de Lipovetsky: L’era del buit (1983) i L’imperi de l’efímer (1987). Jo no, però m’adono -ni que només fos pels títols- que ho hauria d’haver fet per tal de tocar una mica millor la pell de la nostra època.

Sosté el pensador de Millau -occità, doncs, potser sense reconèixer-ho- que “molts mitjans diuen que, amb la crisi, la gent aturarà l’orgia del consum en què hem viscut els darrers anys i que anem cap a un model de desconsum. Jo no ho crec. Crec que hi haurà canvis, però no transformaran de manera fonamental el model. L’hiperconsum no es liquidarà, sinó que tot just comença a estendre’s per tot el planeta”. 

Lipotevsky havia passat per València, i per això El Temps, ben oportunament, publicava una molt interessant entrevista amb ell al seu número 1.326, corresponent al dia 10 de novembre. El mestre hi deia força coses, el conjunt de les quals em sembla prou raonable.

Posem per cas:

“A la societat d’abans hi havia la religió, que oferia consol als éssers humans. Avui, on el trobem, el consol? El consol el trobem en el consum. Quan estem deprimits, anem a la perruqueria, o anem al cinema, i si no ens comprem un DVD. En definitiva, consumeixes. Com s’aturarà, això? Impossible d’aturar-ho. Només canviarà que tindrem cotxes més ecològics i gastarem més en transport públic. Però continuarem comprant sabates, ordinadors nous…

El francès parla, és clar, a partir de l’observació dels hàbits de les majories. Potser les i els blocaires, internautes i addictes a Vilaweb sou, diguem-ne, més exquisides i exquisits. Probablement sigui així en molts casos. I tanmateix:

“El consum és una eixida fàcil per a tots aquells que no tenen conviccions religioses o culturals molt fortes. El consum dóna resposta a les nostres angoixes de manera instantània, ens dóna una esperança de plaer, una mica de felicitat, encara que només duri un moment. En aquest moment, la gent es troba obligada a estalviar més, però no renuncia a continuar consumint”.

Tot plegat sembla contradictori amb un model de creixement cada cop més insostenible. Però cal recordar que una de les causes de la caiguda del bloc de l’Est -entre d’altres- va ser l’absència d’uns hàbits de consum mínimament satisfactoris en aquelles societats, simbòlicament concentrades rere el mur de la vergonya.  

Però no us deprimiu, perquè Lipovetsky admet que “hi ha gent que té més coses a la vida, més enllà del consum”. Tot i així, “hi ha molta gent que té poc més que el consum”.   

En conseqüència, i per molt que alguns ho puguin lamentar, “el decreixement és impossible. Per contra, cal permetre que el creixement i el consum siguin compatibles amb els recursos naturals. Cal invertir en materials reciclables, en cotxes menys contaminants. Ens cal inventar un nou model energètic, això és inajornable. Tot plegat, però, no significa posar en qüestió la societat de consum”.
Societat a la qual, el 1970, Raimon ja li dedicà una de les seves -però no de les millors- cançons.

Darrerament, tot cercant roba per l’amable -i fins i tot ecològic– conjunt comercial de La Roca Village, al Vallès Oriental, i pels establiments del centre de Barcelona -quin fotimer de tendes de moda que hi ha al Passeig de Gràcia, per exemple!-, la meva dona i jo hem pogut continuar pensant sobre aquestes coses. Ho hem fet a la vista de la munió d’articles i la corrua compulsiva de gent, i no arribem a conclusions massa distintes que les lipovetskyanes, val a dir-ho…

I encara sort que, enmig del desori, el francès ofereix una petita esperança. I és que també “pot haver-hi un hiperconsum net. Això evitaria la catàstrofe ecològica, però no la catàstrofe cultural. Avui [li diu a la periodista], podeu ser una hiperconsumidora de productes i no contaminar gens: veieu un film, descarregueu música a l’iPod… No hi queda cap petjada ecològica. Ara bé, ser un hiperconsumidor no crec que sigui un gran ideal humà. El consum no pot ser un ideal de vida. La vida no és consumir. La vida ha de ser crear, compartir i estimar”.

Ja ho veieu: la vida també són flors i violes, fins a un cert punt, i mal aniria si no. Mentrestant, agnòstics i creients, indiferents i ateus, aposto que, en aquestes Festes i també les dels anys vinents, continuareu caient en el consum, o l’hiperconsum…

¿O potser algun dia gosarem, uns més que d’altres, repensar la vida per a viure-la, alternativament, d’altres maneres?