A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Les olives màgiques de XAVIER BARÓ

Sense categoria
La collita d’aquestes olives me la va dur a casa el joglar d’Almacelles, Xavier Baró, ja fa uns quants mesos, però no és fins ara que em plau d’oferir-vos-la. I sí: el seu CD La màgica olivera (2011) es correspon ben bé al títol, tant per l’adjectiu com pel substantiu. És oli del bo.

Una collita que es mou en una línia de continuïtat amb la valuosa trajectòria  del músic, situada habitualment entre la llum i la foscor. Tenint en compte, a més, que Baró també ha musicat i versionat al català la poesia de Rimbaud. 

No és la primera vegada que us parlo de Xavier Baró[http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/39535], un dels millors exponents de la nostra Cançó d’avui. Els discos que ha anat donant a conèixer aquests darrers anys després del rimbaudià –Cançons del temps de destrals, Flors de joglariaLluny del camí ral– l’acrediten com un autor i intèrpret potser no del tot apte per al gran públic, però sí per a auditoris selectes que, a base d’anar-se eixamplant en cercles concèntrics, podrien acabar no sent petits… sobretot perquè, si la nostra societat fos realment culta, no haurien de ser-ho.

Un músic que s’endinsa de ple en les arrels tel·lúriques. Un cantant que s’apropa com pocs -ara em ve a la memòria el Rafael Subirachs de la versió tradicional d’Els Segadors– als episodis de la nostra història, i ens els ofereix a manera de romanços. Un autor que tracta la lírica tradicional no pas com un fòssil, sinó com un ésser viu. En aquest sentit, puc pensar, ara mateix, en la Lídia Pujol.

Per això, el Xavier ens convida a tastar les seves olives màgiques. D’un gust tan bo com la fresca -i bèstia- A la plaça fan ballades. O tan anguniós com El Carril [http://youtu.be/OQ20FuSKLB4]. O tan d’arrel més fonda com La catedral de Joglaria. O tan històric com Bac de Roda. O tan joganer com El caçador i la pastora. O tan bèl·lic com Girona està sitiada. O tan agrari com Lo nostre canal d’Urgell, que compta amb la col·laboració inestimable d’un altre romancer de luxe, l’ínclit i veterà Jaume Arnella… 

O tan dramàtic com La crema de Ripoll. O tan musical i prou com Els joglars de Tagomago. O tan romancer -altre cop- com Una història del Montsec. O tan panarra com Per Sant Blai.

Insisteixo: La màgica olivera pertany a una bona collita. Com un bon vi. Com una bona terra. Com un bon -però històricament sofert- país català, abans i ara. Amb un conjunt que temes que són una combinatòria de la influència de la tradició -de la cançó primitiva– i del paper de l’autoria d’arrel contemporània.

“Una obra que tracta dels sentiments, de les emocions, de la vida amb tots els seus drames i joies, i el misteri”, diu en el full que la discogràfica Khlämor Records ha posat a la capsa del CD. No hi afegiré res més. Feu-vos amb aquest treball del Baró i ja m’ho sabreu dir…   
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.