A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Les noies i el “GIM”

General
Què hi faig, en aquesta classe de gim postural dels dimecres al vespre? En la qual la gran majoria d’alumnes són noies, algunes ben granadetes? Que potser m’he equivocat?

No ho crec. Trobo que procurar endreçar-se el cos potser sí que té edat, però no sexe. Tot i així, qui sap si les fèmines busquen més aviat en aquest afany un compendi d’harmonia i eficàcia, i rebutgen l’agressivitat, de tendència més masculina. Jo la rebutjo igualment, des de sempre. I ara que també sóc una mica granadet, encara més. I suposo que com jo, en aquesta avinentesa setmanal, alguns dels meus pocs companys.

I així, com qui no vol la cosa, puc admirar encara més la condició femenina, fins i tot al marge de l’erotisme… 

Potser sabreu que el gim o gimnàstica postural és un métode d’activitat física especialment indicat per a aquelles personas que treballen diverses hores en una oficina, sobrecarregant de tensió i de postures poc convenients la columna vertebral.

Per sort o no tanta -en la situació actual, deu ser una sort-, aquest és el meu cas. Per això m’he apuntat setmanalment a una classe de gim d’aquesta mena. M’hi estimula també la professora, la Miryam, d’origen equatorià, que ho fa molt bé i sap transmetre les pautes adients d’una manera tan dolça com ferma i proactiva. En un espanyol que ja m’agradaria que parlessin moltes i molts dels qui s’expressen en aquesta llengua, no sempre amb bones intencions per als catalans…

No sé si a d’altres gimnasos passa el mateix, però tot em fa pensar que les dones procuren adaptar-se millor als moviments harmoniosos del cos. A uns estiraments que, d’una manera pausada i sense duresa, però amb intensitat, tendeixen a fer-nos millorar físicament. Per tal que no ens rovellem massa… 

Jo, que corporalment sóc més aviat maldestre, admiro l’esforç de les meves companyes. Envejo sense gelosia la determinació d’aquestes mares, esposes, parelles, fèmines, noies, dones, senyores… Aprecio, des d’una mirada atenta, el coratge intrínsec a la condició femenina, expressat en el gim d’una manera destra, aplicada, treballada, ben natural…

Fa pocs anys vaig rebre classes de ioga, i no m’anava malament del tot, però potser ambientalment no m’hi acabava de trobar. Aquestes sessions d’ara tenen també un component oriental, i per això crec que en el canvi no hi he perdut gaire, sinó que hi he sortit guanyat. Llàstima que la meva esquena s’hagi tornat força més dura que abans!   

Ah!, i no hi ha, en l’admiració que us he descrit, pulsacions poc o molt eròtiques. Us estic parlant d’una altra mena de bellesa, segurament més etèria, ingràvida, subtil. La bellesa i la conjunció d’una harmonia col·lectiva que a elles, als pocs ells i a mi ens endreçen la ment… i el cos.     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.