A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Les meves ONG: ÒMNIUM CULTURAL (i 4)

General

Sí, ja sé que l’Òmnium no és una Organització no Governamental en el sentit habitual del concepte. Tanmateix, el debat sobre la definició de les ONG continua obert, i jo crec que qualsevol entitat de la societat civil amb vocació de servei públic s’hi pot considerar. 

Més enllà d’aquest debat, Òmnium Cultural, de la mà de Jordi Porta i el seu equip, acaba d’enllestir una etapa que cal qualificar de molt reeixida. En els darrers vuit anys, OC s’ha renovat amb eficàcia i ha estat punta de llança d’un país més desacomplexat que abans en els seus afanys sobiranistes. Ras i curt, en l’exercici d’un dret de decidir que és, en darrer terme, qüestió de democràcia. 
Dissabte passat -a més de l’Assemblea General Ordinària- van tenir lloc les eleccions a la presidència i a una part de de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural. Com a soci, tenia el dret d’anar a votar, però ho considerava, gairebé, un deure. El deure de participar, ni que sigui mínimament, en la trajectòria d’una entitat que representa plenament els interessos d’una Catalunya nacional que se sap part d’un espai lingüístic i cultural més ampli. I que es creu nació d’Europa amb prou capacitat de decidir per si mateixa.

De la mà de Jordi Porta i el seu equip, l’Òmnium ha tornat a ser una de les puntes de llança de la societat civil catalana i del reconeixement del nostre poble; ha pres consciència del paper de les tecnologies de la informació i de les indústries culturals en la renovació de la catalanitat, i ha treballat conjuntament amb la nova immigració perquè no s’esquerdi la cohesió social del país.

I la cosa no s’acaba aquí, perquè Òmnium s’ha coordinat efectivament, en el marc de la Fundació Llull, amb Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear en l’impuls de projectes que abasten tot el domini lingüístic, o sigui, aquests Països Catalans que, malgrat tot, existeixen. També ha fet territori, que es diu ara, mitjançant l’impuls de les activitats de les diverses seus -ja en té 27-, repartides arreu del país.

Més encara? OC ha modernitzat manifestacions de referència com la Nit literària de Santa Llúcia, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la Festa per la Llibertat que té lloc l’Onze de Setembre. Ha fet campanyes incisives sobre temes d’interès general. Ha canviat la ubicació de la seva seu nacional i renovat els serveis interns i l’oferta als socis, que actualment -amb un increment notori- en som més de 21.000, amb un rejoveniment també important. I molts altres aspectes, que l’Assemblea de dissabte reflectí adequadament.

La feina feta, doncs, és considerable, i sense subordinació als interessos partidistes. Per això crec que, tot i no ser considerada com una ONG en el sentit habitual, Òmnium és una de les principals eines solidàries -de solidaritat interna- que tenim. I és que, qui farà més per les catalanes i els catalans que nosaltres mateixos?

Ja vaig parlar de la nova etapa de l’associació a començaments d’aquest bloc [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/38811], i ara he volgut cloure la curta sèrie de les altres ONG de les quals sóc soci -Amnesty International [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/90514], Greenpeace [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139804] i SETEM [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/145308]- amb la seva referència. 

Cal desitjar a la nova presidenta, Muriel Casals -també la primera dona al capdavant de l’entitat-, i al seu equip encerts de tota mena. Representen la continuïtat d’aquest impuls renovador i, certament, de feina no els en faltarà, perquè el país està convuls. Però crec que l’Òmnium continua tenint molt a dir-hi…

…i a impulsar decididament, i sense treva, el dret de decidir. O a explorar la viabilitat que pot tenir la independència en el marc d’una Europa on les fronteres encara són físiques, però sobretot mentals.

  1. M’adhereixo al teu escrit. I felicito la Muriel Casals en qui tinc molta confiança
    Com a únic però, caldria haver fet possible que els socis que viuen fora de BCN haguessin pogut exercir el dret a vot. Visc a 100 KM i tinc nens petits i de vcap manera no m’he pogut desplaçar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.