A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

L’emperadriu SISSÍ… també diu que SÍ (2×1)

General
Sí, sí, segurament la cosa va d’imperis -sobretot, d’un de caduc. I la memòria de Romy Schneider -que no és ben bé la de la imatge, sinó la seva heroïna– sempre resta viva en els nostres cors. Àvids, cal dir, ara que ja tenim data de la consulta i una pregunta composta i segurament salomònica, però sembla que prou pertinent…

I keep calm, com es diu darrerament, perquè la situació és complexa i caldrà saber-la gestionar. Però ve Nadal, i no vull tirar aigua al vi de la il·lusió del 2014, un any tan emblemàtic.

El desig d’amplis sectors de la societat catalana continua ben viu.

Les plataformes de pressió (ANC, Òmnium…, entre moltes altres) han funcionat com calia.

Els polítics -o els més nacionalment decidits- han sabut establir un pacte raonable. En la millor tradició pactista catalana, però de cara endins… 

Artur Mas, com a president, ha aguantat el tipus molt millor del que jo, només fa uns pocs anys -fins i tot pocs mesos- hauria imaginat…

Oriol Junqueras és més que el líder de l’oposició.

Iniciativa i la CUP no han decebut.

Pere Navarro, en el seu paper d’estrassa, només pot esperar que els altres s’estimbin…

……………………………………………………………………………………………………….

No sé si la pregunta és pertinent des del punt de vista jurídic. Sí que crec que ho és políticament. Per inclusiva, sobretot. Un 2×1 ben oportú… tot i que tampoc no sé si serà prou fàcil comptabilitzar els resultats.

La data de la consulta -25 anys després de la caiguda del mur de Berlín- m’està bé. No del tot condicionada als resultats escocesos, positius o no tant.

Però Espanya no està per la feina -per la seva sí, és clar. Ni conservadors ni progressistes -amb dignes, però poques, excepcions a aquesta banda.

I aquí rau el nus gordià del conflicte. Però no tiraré aigua al vi de la il·lusió…

Tot i que en aquest procés, com de costum, continuo gramscià: “Pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat”.

A hores d’ara, millor que ens decantem per l’optimisme, que ve Nadal…

I que, durant l’emblemàtic 2014, trobem la manera de gestionar la situació amb calma, destresa, coratge i enginy: keep calm

Veient bones pel·lícules, per exemple. Com Sissí, emperadriu (1956), una de les tres que la mítica i enyorada Romy Schneider va interpretar sobre una figura històrica també mítica -i mitificada, cal dir-ho, certerament.

És el que m’han recomanat el Dani -ahir- i el Joan -avui mateix. Amb el concurs d’un de tants continguts festius que van circulant per la xarxa. També hi ha qui creu que recomanacions així frivolitzen la qüestió. Però no hem de ser sempre soferts, les catalanes i els catalans, que ja ho som prou… 

O sigui que .

I .

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.