La XINA, assignatura no pendent
Hi vam veure, amb la meva dona, moltes coses interessants, però potser ha estat el viatge més dur -en el sentit de cansat- dels que hem fet. I és que la Xina ho és molt, de dura: per un règim polític i econòmic que ja no se sap ben bé el que és, pel menyspreu sistemàtic dels drets humans, per l’opressió a les minories culturals, per un desenvolupament poc sostenible, per una projecció al món força desendreçada…
Tot i que la seva influència en ple segle XXI no sigui, òbviament, gens negligible.
La Ciutat Prohibida -que ja havíem vist a la ficció gràcies a Bernardo Bertolucci- impressionava i suposo que ho continua fent, amb els seus palaus tan buits, amb els seus patis tan vastos. O el Palau d’Estiu. O el Temple del Cel -que teniu a la imatge-, una meravella a la Terra…
I què us diré de la Gran Muralla, ni que sigui reconstruïda en petits trossos. O dels famosos Guerrers de Terracota, a Xi’an. O del vertical monument a Sun Yat-sen, a Nanking. O del
Temple del Buda de Jade, a Shangai, gran ciutat algun carrer de la qual em va semblar, ja aleshores, tant o més dinàmic i sorollós que el barceloní de Pelai, per exemple. O de bells espais i monuments a d’altres urbs més petites i menys conegudes.No vam tenir l’oportunitat de visitar Hong-Kong -metròpoli poc o molt mítica-, aleshores encara sota sobirania britànica. Ni Canton. Ni -ai!- el Tibet, ni les també maltractades terres dels uigurs. Ni -per sort o per desgràcia- el gran desert de Taklamakan…
La Xina, ja us ho dic: examen profitós, però definitivament aprovat. Assignatura no pendent. Ara no hi tornaria, ni crec que ho faci mai. Ja sé que són poderosos -cada cop més-, però em desplau la brutalitat moderna del seu règim, l’ús i abús de la pena de mort, el menyspreu a tota mena de drets, el tracte als dissidents, les traves -poc o molt ingènues- a Internet, l’intent -progressivament reeixit- de subtil domini econòmic del planeta, la poca cura amb els temes mediambientals…
Tot plegat fa una mica de ràbia. Però és evident que es tracta d’un país que és i ha estat gran, i que, probablement, ho serà encara més. I que qui sap si ens haurà de salvar -cap divinitat no ho vulgui- als pobres i desorientats europeus… Per si de cas, només cal tenir en compte que la Xina té la reserva de divises més gran del món, valorada en 2,3 bilions d’euros.
Perill groc? Ja es veurà… Sigui com sigui, junts i/o separats, és obvi que hi ha molts xinesos i xineses –han i no han– a aquella gran part de l’Orient, i arreu del planeta.
http://joseluisregojo.blogspot.com/2012/01/ano-nuevo-chino-2012-ano-del-dragon-117.html