La salut… a cal FUSTER
Abans de palmar-la -o sense necessitat d’arribar a tal extrem-, llegiu aquest llibre del doctor Valentí Fuster: segur que revifeu! Mal no us en farà cap, i el bé… pot ser immens. La sola lectura del volum ja és un petit plaer.
Quan et regalen un llibre així és que et deuen veure tocat. En fi… el cas és que m’he revitalitzat en llegir-lo i, com que ho vaig fent amb calma, tindré més vides que un gat.
El conegut i reconegut cardiòleg Valentí Fuster, a La ciència de la salut (Columna, 2006), t’encomana aquesta vitalitat. I ho fa d’una manera especialment atractiva perquè té un ajut inestimable, el del periodista científic Josep Corbella. L’un -dedueixo-, hi posa els continguts; l’altre, una agraïda forma.
És la conya llegir -a un llibre que tracta de pacients, dietes, cardiopaties, accidents vasculars i, en definitiva, la vida i la mort- un paràgraf com el següent:
"Personalment, estic en contra de prendre mesures dràstiques amb la dieta. Crec que imposar restriccions radicals és incitar els pacients a no complir-les i que només són justificades en casos excepcionals. A gairebé tots els meus pacients els dic que un cop per setmana poden menjar el que els vingui de gust. Sense restriccions. És beneficiós des d’un punt de vista psicològic, perquè els fa més suportable vigilar el que mengen els altres sis dies de la setmana. I no crec que els perjudiqui perquè el metabolisme no canvia d’un dia per l’altre, té un ritme d’adaptació més lent i, si un dia es comet un excés, l’organisme ho supera sense dificultat".
No tot són alegries en aquest volum. Les seves pàgines esdevenen un viatge arriscat pel colesterol -el bo i el dolent-, la hipertensió, l’addicció al tabac, el consum d’alcohol, l’estrès… El que no és gens estressant, insistim-hi, és la manera de presentar el conjunt de desgràcies, amb una estructura molt narrativa.
Així doncs, tindreu a les mans, i per un preu raonable, un compendi d’eines d’informació per tal que cada lector pugui prendre les pròpies decisions sobre el seu futur. Un llibre de salut que ni prohibeix -potser només el tabac- ni imposa res, només aconsella, i bé. Un llibre per anar a buscar -o a trobar- la salut… a cal Fuster.
A la brasa i al caliu, tot és més bo.
Estic dacord amb el que escrius sobre aquest útil llibre. De fet, és un dels més interessants sobre salut que he vist en aquests últims temps. Per cert, crec que aquest bon home dirigeix l’Institut Cardiovascular de l’hospital Mount Sinai de Nova York; com també és reconegut per les seves investigacions sobre l’origen de les lesions cardiovasculars. Per tant, estem davant d’un altre cas de fuga de cervells de la nostra estimada "patria"…