A la brasa i al caliu

Força malmesos dels lloms a partir d’haver-los fet servir molt, ja ni decoraven prou bé el menjador. I els seus densos continguts -no cal que us ho digui-, fa temps que són a la xarxa, actualitzats puntualment. Sí, tot plegat és un paradigma que, com diria Dylan -un altre clàssic, no del tot periclitat encara-, “els temps estan canviant”… 

Amb uns quants directors, començant per l’admirat Jordi Carbonell, a qui fa poc vaig dedicar un sentit post http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/245134. Amb un gran nombre de col·laboradors i col·laboradores eficaços. Amb una determinació de primer ordre per construir -des de la ciència, el coneixement, la cultura- la nostra nació completa -els Països Catalans- i àmpliament projectada al món.

M’hagués agradat poder conservar els verds -i una mica daurats- i gruixuts volums, però el pis de l’Eixample barceloní que comparteixo amb la dona i les filles té els metres quadrats que té. I, si no acabo de veure del tot clars els e-books -tot i que en disposi d’un lector-, veig claríssim que el futur de les enciclopèdies en paper es pot dir que no existeix…

Com ja no existeix, per tant, el segle XX. També en un altre post http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/240390 en protestava, d’això, però ho feia en relació a la memòria històrica. Avui, quant a molts usos, és evident que el canvi d’època ja s’ha produït. ¿Quin sentit tindria, per exemple, que m’imprimís tots els posts que he anat publicant en aquest bloc des del 2007 i els conservés en carpetes i arxivadors?

El que sí que guardaré a casa com a mostra física de la Gran Enciclopèdia és el seu magnífic Atles, de més gran format. Sí, ja sé que hi ha el GPS, i el Google Maps, però aquell notori esforç cartogràfic resulta encara manejable, és d’utilitat i m’emociona particularment. I és que el món, també des del punt de vista geogràfic, ha de ser, sobretot, capaç d’emocionar-nos…