A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

JORDI CARBONELL: ha estimat amb PASSIÓ, ha lluitat amb CORATGE i no ens ha traït mai…

Sense categoria
Potser vaig errat, però trobo que no s’ha parlat prou de les memòries de Jordi Carbonell, publicades per Proa el 2010 amb la col·laboració de la Fundació Josep Irla. El mínim que es pot dir és que Entre l’amor i la lluita és, veritablement, un llibre molt interessant. La seva lectura -del tot plaent, malgrat alguns episodis que no ho són tant- em serveix per a retre l’homenatge degut a un dels nostres independentistes històrics. Hi vaig coincidir -ben modestament per part meva- en l’aventura de Nacionalistes d’Esquerra els anys 79 i 80. 

Ara que la indepèndencia -un procés tan il·lusionant com complicat- ocupa més que mai el centre de la nostra vida col·lectiva, és el moment de fer-ho. De reconèixer la vàlua, el coratge i el patriotisme de qui va dir, gairebé profèticament, allò de: “Que la prudència no ens faci traïdors”.  

Amb el concurs de tres col·laboradors -entre els quals, un dels seus fills, l’Oriol-, aquestes memòries, a Jordi Carbonell, li han sortit rodones. Semblen veritablament escrites de primera mà, tot i que ell mateix no s’hagi limitat, únicament, a dictar-les. L’estil és directe; el ritme, ben viu; l’interès no decau mai…

Potser, a partir de novembre del 2010, no s’ha parlat prou d’aquest llibre perquè no es pot dir que Carbonell hagi estat, ben bé, alllò que se’n diu un polític d’èxit. Però tampoc no cal parlar de fracàs, i encara menys quan la independència -el seu gran somni, avui compartit per tanta gent- s’ha convertit una mica en el nostre pa de cada dia. Ben al contrari: en Jordi ha estat un precursor, gairebé un profeta, amb una trajectòria impecable ja des dels temps de l’Assemblea de Catalunya, de la qual fou un dels grans referents. I com a patriota i intel·lectual al servei del país, i persona sempre disponible, no un 8 ni un 9: un 10. O un 11…  

El volum s’intitula, d’una manera concisa i directa, Entre l’amor i la lluita. És un títol que té un gran sentit, perquè aquests són, certament, els dos pols que han marcat la vida del filòleg Jordi Carbonell i de Ballester -també tan vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans– a partir de la diada de Sant Jordi del 1924. L’orientació de la lluita és molt clara i ha estat marcada, en tot moment, pel coratge, fins i tot per l’heroisme. I l’amor l’ha vessat de ple pel país -els Països Catalans– i la seva gent, però sobretot per una persona concreta, l’enyorada -a partir del dia de Tots Sants del 2005- Hortènsia Curell. De qui l’autor afirma taxativament que ha estat el meu gran i únic amor”.    

Hortènsia és, precisament, el títol de l’únic llibre de poemes de Jordi Carbonell, publicat per Proa el 2007 i introduït per Joaquim Molas, amic de la parella. Amb versos escrits al llarg de diversos anys, en general d’una gran qualitat -s’hauria d’haver prodigat més, com a poeta- i amb moments molt intensos, tant de joia com de dolor. Vegem-ne aquesta mostra:

                            “Poderosa nit sense el meu amor:
                            has omplert de flors negres el jardí
                            i has alçat parets fosques al voltant
                            del petit aire gris del goig perdut.”

No és molt freqüent que la passió amorosa es perllongui tota la vida d’una manera tan intensa, i al llarg de les 269 pàgines de les memòries se’n donen proves nombroses i fefaents. La destinatària bé que s’ho valia, perquè era una dona afectuosa, intel·ligent i també patriòtica, no cal dir. Vaig tenir el goig de comprovar-ho en l’entrevista que vaig fer-li per a Presència el 1981, recollida l’any següent al meu llibre Elles, les dones dels nostres polítics. I recordo haver saludat breument en Jordi a la casa familiar, crec que el dia que amb l’Hortènsia revisàvem el text abans de la seva publicació.         

En aquesta obra, a ella li corresponia ser-hi en funció que era l’esposa del dirigent més conegut de Nacionalistes d’Esquerra. Jo hi havia estat adherit, a NE, provinent del Front Nacional de Catalunya, però per poc temps. Va ser un moviment també precursor d’algunes de les coses bones que han vingut després. Potser fallit aleshores, doncs, però només aparentment…

He dit abans que en la lluita de Jordi Carbonell, a més de coratge, hi ha hagut moments heroics… La repressió franquista sempre el trobà de cara, i per això algunes de les pàgines de les memòries són dures. Per exemple, quan va ser detingut el 1971, es negà a declarar si no era en català i, ja a la presó Model -hi tornaria el 1973- va acabar sent internat per aquest motiu en una unitat d’observació psiquiàtrica! Així eren aquells temps…

En fi, a Entre l’amor i la lluita n’hi ha per sucar-hi pa, incloses les no sempre bones relacions de l’autor amb personalitats com Jordi Pujol, Antoni Gutiérrez Díaz, el “Guti”, o Àngel Colom. No us desvetllo més detalls d’una obra que, si us interessa, és al vostre abast, i que espero que pugui delectar-vos tant com a mi, perquè és un testimoni més que valuós d’un dels símbols de la resistència política i cultural catalana.

Ara que el partit de la independència és juga de valent, si més no, és l’hora de saludar la passió, la força, el coratge i la dignitat de persones que, com Carbonell -que també ha estat president d’ERC-, han treballat molt perquè aquest sigui un país més lliure i també més just. Una nació projectada definitivament al món i, amb ella, tota una cultura, encara que el seu domini lingüístic sigui renovadament amenaçat pels flancs més dèbils…     

            

  

  1. Se’n diu quelcom sobre el paper que va tenir NE en la desfeta electoral del BEAN?

    Des de la meva ignorància, sempre vaig creure que NE va ser un invent del PSUC per fer fracassar al projecte de BEAN, liderat per en Xirinacs. Els del PSUC li tenien jurada al Xirinacs, tal com es va veure al Senat amb les pesigades per sota taula que en Benet (el “tapat” del PSUC per a ser president de la Generalitat) feia a Xirinacs.
    Poc desprès de les eleccions on el vot independentista radical d’esquerres no va treure representació parlamentaria, NE va ingressar al PSUC.

    Serà quelcom de semblant l’invent dels dos mediatics (l’Oiliveres i la Forcades), per torpidegar el[s] moviments independentistes?

    Atentament

  2. Celebro que hagis dedicat aquest comentari a les Memòries i sobretot a la persona de Jordi Carbonell. Un home que ha estat sempre al peu de canó, cercant la unitat de les forces polítiques a favor de la llibertat de Catalunya, home també d’una integritat admirable i d’una simpatia i afabilitat que pocs polítics poden igualar. Desitjos per a ell? Que pugui veure amb tots nosaltres  la República Catalana  que avui ja esperen centenars de milers de catalans. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.