A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Ja heu guanyat, JAUME BONET

Sense categoria
Permeteu-me, com a professor jubilat que sou, que us tracti de vós. Us ho dic jo, que no sóc la primera circumstància i que ja no tan lluny esdevindré la segona. Em mereixeu, benvolgut Jaume Bonet, més que el respecte, com a exemple de dignitat que sou davant de “bords i lladres”, que diria el venerat Salvador Espriu.

Diumenge passat, aquest dèspota presumptament no il·lustrat que és el president José Ramón Bauzá va aconseguir mobilitzar a Palma de Mallorca 50.000 mallorquins, illencs i altres amigues i amics a la contra. Jo no hi era, però en esperit sí que hi vaig assistir. Heu estat, Jaume, un dels grans detonants d’aquesta protesta. I ja heu guanyat, tot i que, de moment, no hi hagi resultats tangibles…

El PP, contra tot el que fa olor -o pudor– de català, fa mal on pot. I a Mallorca i a les altres Balears, pel que es veu, pot -també al País Valencià, no cal dir. No sé si podrà per molt de temps, però la mobilització dedicida per tal d’intentar-ho evitar és el primer dic de contenció possible.

En tot cas, a les mobilitzacions, concentracions i manifestacions ja hi estem acostumats, i per molts objectius. El que ja no és tan habitual és fer una vaga de fam per una qüestió lingüística i, en definitiva, cultural. O identitària, que diuen els cínics… 

Vós, Jaume, amb molt de coratge, ho heu fet, fins que ara heu deixat aquesta vaga a petició, entre d’altres, d’un altre Jaume, el Jaume Mateu,  president de la valuosa -i indispensable- Obra Cultural Balear que convocava la marxa de Palma.

I feu bé, perquè no cal posar en perill la vostra vida per molt que la causa s’ho valgui. Ja heu guanyat, Jaume, perquè vós i els vostres entranyables companys de Jubilats per Mallorca heu estat capaços de catalitzar tota la ràbia, tota la frustració, tot el compromís contra les mesures lingüístiques d’un govern malauradament elegit, però que governa contra el poble.

Ara, el company Tomeu Amengual ha pres el vostre relleu. El saludo amicalment i li demano que l’exemple de dignitat que també representa no porti la situació massa al límit. Més que arriscar molt, el que cal, sobretot, és donar testimoni de vitalitat col·lectiva, d’identitat -ara sí- i de fe en el futur.

Com els 50.000 de diumenge…

  1. 12.000.000 de ciutadans d’aquest país. El treball i els dies que feia el nom d’una editorial amb seu a Ciutat de Mallorca. D’on molts hem begut.
    Una salutació
  2. Gràcies als dos, amics, faré arribar el vostre suport que serà rebut com un estímul més i un reconeixement merescut. Efectivament en Jaume i en Tomeu han estat  i són símbol de resistència i coratge. Va ser una diada festiva i lliure, les dues coses que molesten a  qui no en pot ser perquè és esclau de consignes de partit i de re-centralisme ( una forma de colonització barroera ). Volem Mallorca lliure i en català i la pòca feina que hi ha i haurà per a qui l’estima i la coneix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.