A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Imposants MEMÒRIES D’ADRIÀ

Sense categoria

Finalment he aconseguit d’empassar-me les Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar. Per la meva devoció pel món romà, considerava que era una mancança i, per tant, m’ho havia -i us ho havia- promès. Crec que les he paït molt bé, tot i que inicialment em semblaven de digestió una mica pesada. Però és un llibre en el qual, un cop hi has aconseguit d’entrar, descobreixes tot un univers: el d’aquell gran Imperi en un dels seus màxims moments. 

Parlem, en definitiva, del nostre món global d’aleshores -Xina (l’Imperi del Mig), quedava molt lluny. Un àmbit vast i molt més divers en realitat del que resultaria si penséssim únicament en la Roma-ciutat. Però un emperador com Adrià, viatjant arreu dels seus dominis i, doncs, coneixent-los a fons, cercant-ne els límits, n’és un prescriptor immillorable. Això i, encara més decisiva, la proverbial saviesa de la seva reflexió sobre la condició humana, que la gran escriptora francesa d’origen belga explora magistralment.

En el post que vaig dedicar al mestre Joan F. Mira [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/114843], prometia llegir el seu Borja, papa; interessar-me per la darrera obra de l’autor valencià, El professor d’història, i llegir, abans, les Memòries d’Adrià de la Yourcenar.

He complert parcialment. Borja… continuarà, per ara, a la pila mental. El professor… va ser l’obra escollida per a santificar el Dia del Llibre. I les Memòries… les he llegit com ja ho havia d’haver fet fa força anys. Si més no, des que vaig adquirir-les el 1985 -el meu exlibris n’és testimoni. 

Clarament, us les puc recomanar. Fins i tot si no llegiu habitualment novel·la històrica, gènere prou interessant -no és el de les Memòries…– però que ja arriba a un punt que comença a embafar. La jugada sempre és la mateixa: documentar-se, més o menys exhaustivament, sobre un període determinat, encaixar-hi una determinada trama, fer-hi versemblants uns personatges… i apa!, a vendre. És clar que alguns autors ho fan poc o molt correctament i d’altres ho han aconseguit de manera brillant.

Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 – illa de Mount Desert, Maine, EUA, 1987) va anar més enllà. Va expressar, d’una manera profunda i a una edat jove, tot el gran nombre d’impressions subjectives que una persona pot acumular al llarg dels anys. I no un home qualsevol, en aquest cas, sinó un dels millors del seu segle, el II dC. Un emperador nascut a la Bètica i especialment cultivat, de gust hel·lenitzant, que es dedicà a l’organització interior de l’Imperi, viatjà arreu i establí una burocràcia forta i un control seriós de les finances. 

Les memòries inventades d’aquell Adrià que s’encamina cap a la mort i que no pot impedir el suïcidi del seu jove amant, Antínous, són, paradoxalment, un art de viure. Un compendi d’intel·ligència, de passió raonada -tot i que això pugui semblar contradictori-, de mirada sobre el món, de comprensió del temps que, en cada època, ens cal copsar i, sobretot, sentir.

Jo vaig comprar la segona edició del llibre vinculada a la nostra cultura i posada al mercat el 1983 per la desapareguda Editorial Laia. Doncs bé, el meu nivell de català és prou correcte i fins i tot, em sembla, tirant a alt. Ja fa força temps que el poso a prova mitjançant la lectura i l’escriptura, i crec que això es nota. Tanmateix, en els darrers anys, poques vegades havia llegit un volum tant amb el diccionari enganxat a la vora. 

La versió catalana de Jaume Creus, pel que hi puc entendre, la trobo esplèndida, però hi ha força mots dels quals no n’entenia el significat. Per tant, he hagut de consultar molt, pràctica, fins a un cert punt, incòmoda. També he subratllat força, i això em resulta molt més habitual i, en tot cas, més plaent.

Heus aquí un dels subratllats (n’hauria pogut destacat tants d’altres…):

“Sempre he estat amic dels astrònoms i client dels astròlegs. La ciència d’aquests últims és incerta, falsa en els detalls, però potser veritable en el conjunt: puix que l’home, parcel·la de l’univers, està regit per les mateixes lleis que presideixen el cel, no és absurd de cercar allà dalt els horòscops de les nostres vides, les fredes simpaties que participen dels nostres èxits i dels nostres errors”.

I no em resisteixo, per la seva cosmovisió i riquesa descriptiva, a transcriure aquest:

“Volia que la immensa majestat de la pau romana s’estengués a tothom, insensible i present com la música del cel en marxa; que el viatger més humil pogués errar d’un país, d’un continent a l’altre, sense formalitats vexatòries, sense perills, segur de trobar arreu un mínim de legalitat i de cultura; que els nostres soldats continuessin llur eterna dansa pírrica a les fronteres; que tot funcionés sense entrebancs, els tallers i els temples; que la mar fos solcada per belles naus i les rutes recorregudes per freqüents tirs; que, dins un món ben ordenat, els filòsofs tinguessin el seu lloc igual que els ballarins”.

En definitiva, si us interessen mitjanament la història, el món antic, la cultura clàssica, la saviesa i l’experiència humanes, no us perdeu la lectura impagable d’aquestes imposants Mémoires d’Hadrien, aparentment falses però escrites amb clara densitat i acreditada veracitat. I que se’ns transmetren des d’una escriptura de primer nivell…

  1. He intentat un parell de vegades afrontar-me a les memòries d’Adrià. Mia he pogut passar les les primeres pàgines. Reconec potser, que és una mancança, però el teu post em fa sentir que com amínim no sóc l’única.

    Potser, com tu, ho hagi d’intentar un altre cop.

  2. Hola Joan,
    Mai hauria pensat que em vindria de gust llegir les Memòries d’Adrià, tot i que de la seva autora he rellegit innombrables vegades els “Contes Orientals”. Com a astròloga em fascina qualsevol idea que relacioni l’home i el cosmos i tal i com has subratllat en el teu article, Yourcenar atribueix a Adrià un sentiment exquisit de participació no només amb l’Univers sinó també entre els homes. Buscaré un espai per a encabir-hi aquesta lectura. Gràcies!!
    Cristina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.