A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

HANG, la música ingràvida

Sense categoria
No sé si moltes i molts de vosaltres sabeu què és el hang. Jo no en tenia ni fava fins no fa massa temps. El vaig descobrir l’estiu passat al bell centre de l’agradable i històrica ciutat holandesa que és Utrecht. El tocava una catalana de mitjana edat que feia un tomb per Europa amb aquest instrument, tan curiós.

Una casualitat que crec ben afortunada m’ha fet retrobar aquesta intèrpret fa uns dies en ple Parc Güell, que -sempre resplendent- feia força temps que no visitava. No li vaig preguntar el nom, però l’interès per la música del hang, tan ingràvida, em va rebrotar. Per això em plau convidar-vos a sentir -i a compartir- aquest so tan propi. El d’un estri musical nascut amb el segle XXI…    

El hang és un instrument de percussió afinat harmònicament, construït en acer d’una manera convexa i creat per la companyia helvètica PANArt l’any 2000. Fa servir alguns dels mateixos principis acústics d’un altre estri de música, l’steel drum, però amb una superfície nitrurada i amb uns canvis estructurals que fan que es comporti com un ressonador de Helmholtz.

Dispenseu la cita viquipèdica, només lleugerament adaptada… La creació d’aquest singular instrument va ser el resultat d’anys de recerca a partir de l’steel drum i de l’estudi de diverses col·leccions d’instruments de percussió d’arreu del món, com el gong, el gamelan, el ghatam, el tambor o la campana.

Les recerques dels fabricants sobre aspectes metal·lúrgics i acústics han dut a canvis importants i al refinament de la seva estructura, el seu disseny i els processos de fabricació d’ençà que fou construït el primer hang. Nom que significa, precisament,  en la variant lingüística de l’alemany que es parla al cantó de Berna.

Respireu una mica, observeu-lo i, sobretot, escolteu-lo: crec que paga la pena…   http://www.youtube.com/watch? =X6VhW1KfOM8&feature=share&list=UUHJB_mpFHEjzrHgCO06a7Tg

A parer meu, aquesta és una música plena d’ingravidesa, en el sentit que no pesa, és lleugera, tot i que no té res a veure amb que habitualment n’hem dit música lleugera, que passa més aviat per banal o només feta amb ànim de distreure…

Ben al contrari: el so del hang, sense cap pesantor, ens transporta a mons alats i ens transmet sensacions delicadament vellutades. Escoltem-lo ara amb un bon maridatge amb la també subtil harpa cèlticahttp://youtu.be/Y-0po8sVWj4

Com diria aquell, “m’agrada que us agradi”. Ah que sí? I que, en descobrir el hang -segur que no sóc el primer que ho fa, ni l’últim- tingueu les mateixes, i ben agradables, sensacions, percepcions, vibracions… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.