HANG, la música ingràvida
Una casualitat que crec ben afortunada m’ha fet retrobar aquesta intèrpret fa uns dies en ple Parc Güell, que -sempre resplendent- feia força temps que no visitava. No li vaig preguntar el nom, però l’interès per la música del hang, tan ingràvida, em va rebrotar. Per això em plau convidar-vos a sentir -i a compartir- aquest so tan propi. El d’un estri musical nascut amb el segle XXI…
Dispenseu la cita viquipèdica, només lleugerament adaptada… La creació d’aquest singular instrument va ser el resultat d’anys de recerca a partir de l’steel drum i de l’estudi de diverses col·leccions d’instruments de percussió d’arreu del món, com el gong, el gamelan, el ghatam, el tambor o la campana.
Les recerques dels fabricants sobre aspectes metal·lúrgics i acústics han dut a canvis importants i al refinament de la seva estructura, el seu disseny i els processos de fabricació d’ençà que fou construït el primer hang. Nom que significa, precisament, mà en la variant lingüística de l’alemany que es parla al cantó de Berna.
A parer meu, aquesta és una música plena d’ingravidesa, en el sentit que no pesa, és lleugera, tot i que no té res a veure amb que habitualment n’hem dit música lleugera, que passa més aviat per banal o només feta amb ànim de distreure…
Ben al contrari: el so del hang, sense cap pesantor, ens transporta a mons alats i ens transmet sensacions delicadament vellutades. Escoltem-lo ara amb un bon maridatge amb la també subtil harpa cèltica: http://youtu.be/Y-0po8sVWj4
Com diria aquell, “m’agrada que us agradi”. Ah que sí? I que, en descobrir el hang -segur que no sóc el primer que ho fa, ni l’últim- tingueu les mateixes, i ben agradables, sensacions, percepcions, vibracions…