A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Fascinants VILARS D’ARBECA

Sense categoria

Són realment originals i, entre nosaltres, únics. Cauen, relativament, poc de pas, i potser aquest és un dels secrets de la seva bona conservació. Llegat molt valuós dels ilergets, la Fortalesa va ser abandonada voluntàriament després de 450 anys, i no s’hi va construir més al damunt: una altra de les seves sorts. Es tracta d’un conjunt monumental preibèric iniciat l’any 775 abans de Crist, i que corresponia, doncs, a una civilització relativament potent, només vençuda i/o assimilada pels romans.

Són els Vilars d’Arbeca, a les Garrigues, i sembla que molta gent no sap encara massa de la seva existència. Una altra de les seves sorts, potser, tot i que el més lògic és que poguessin passar de jaciment encara en procés d’excavació a espai cultural museïtzat i, per tant, en règim organitzat de visites. No com ara, que la visita pots fer-la absolutament per lliure, com la meva dona i jo el primer diumenge d’aquest mes de febrer.

Ja us deia en un dels posts més recents [  http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/121969] que, tornant de Les Borges Blanques, havíem fet prop d’Arbeca una descoberta fabulosa. Per anar als Vilars des de la vila garriguenca, cal agafar la carretera C-233 en direcció a Vilanova de Bellpuig, prendre el trencant a mà dreta al quilòmetre 71 i seguir el camí asfaltat paral·lel al Canal d’Urgell fins arribar a la Fortalesa, que es bastí, pr cert, no sobre cap turó, sinó en plena plana. 

Un cop allí, s’aparca el cotxe -o el vehicle que sigui- i l’espectacle corprèn. Davant vostre, força ben conservats, us repten uns 28 segles d’història, en un recinte desenvolupat en diversos períodes constructius que van de la primera edat del ferro al període anomenat ibèric ple. La tarda d’aquell diumenge corresponia a un dia rúfol, però ens va permetre donar un tomb a l’entorn del fossat de la tan antiga Fortalesa -jo fins i tot vaig baixar-hi- i fer unes quantes fotografies, cap de les quals és la que incorporo aquí perquè em plau que tingueu dels Vilars una perspectiva de conjunt.

Precisament per ser festiu, no molestaven ni els arqueòlegs, que, de fet, mai no fan nosa… I encara menys en aquest cas, perquè una amiga que és del ram, la Maria Dolors, m’ha proporcionat amablement la guia del Museu d’Arqueologia de Catalunya dedicada als Vilars d’Arbeca i editada l’any 2005 en el marc de “la Ruta dels Ibers” [www.mac.cat/cat/Rutes/Ruta-dels-Ibers]. Altres fonts d’informació que podeu consultar són www.vilars2000.com o www.amicsdevilars.com, per exemple.

La Fortalesa, tal com diu un dels capítols de l’interessant volumet, constituïa veritablement un sistema defensiu inexpugnable. Un sistema que constava de quatre elements: la imponent muralla -i encara més si la contemples des d’una simulació virtual- de 172 metres de longitud; les catorze torres que la reforçaven; el camp de pedres clavades, i el fossat que us comentava abans.

En aquest sentit, les úniques opcions atacants eren llançar fletxes incendiàries des de lluy per tal de calar foc al recinte o arriscar-se amb escales a intentar saltar al mur. La qual cosa, segons sembla, era francament difícil.

L’interior dels Vilars disposava d’una superfície habitable d’uns 2.164 metres quadrats. Un espai reduït, doncs, que es tractava d’aprofitar al màxim, amb cases atapeïdes i carrers estrets. Els habitants -es calcula que de l’ordre d’un centenar i mig- devien viure més aviat amuntegats. Per a ells -com per a totes les civilitzacions-, la gestió de l’aigua era molt important. És per això que una monumental bassa-pou -recuperada els darrers mesos des del punt de vista arqueològic- es trobava al bell mig del recinte, i en la imatge podeu apreciar-ho prou bé.

Els experts no acaben de tenir clares les raons per les quals els darrers pobladors dels Vilars, l’any 335 abans de la nostra era, van abandonar la Fortalesa. Cap destrucció violenta sembla justificar-ho. Qui sap si el motiu correspondria a la pròpia evolució dels ilergets, el poble iber més desenvolupat i poderós al nord de l’Ebre. Els romans ja no eren tan lluny, però encara no havien tingut lloc, amb els cartaginesos, les guerres púniques. 

En qualsevol cas, la Fortalesa d’Arbeca, en la seva condició de centre de poder, exaltava el prestigi d’un llinatge aristocràtic. I constituïa, alhora, un instrument de dominació militar sobre el territori que, amb la seva característica forma rodona, avui encara se’ns mostra, si no resplendent, sí majestuós…

És un món, l’ibèric, que cada cop m’interessa més, tot i les moltes llacunes que encara tinc en la matèria. Ja n’he parlat al bloc en visitar el conegut poblat empordanès d’Ullastret [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/62661] o l’assentament laietà del Puig Castellar, situat a la part de muntanya del terme de Santa Coloma de Gramenet [http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/50230].

I és que, si el món romà i la romanització -i, en general, les grans civilitzacions antigues- m’han fascinat des de sempre, crec que hem de valorar més les ètnies que habitaven els nostres territoris i que també van contribuir, en el passat remot, a donar-nos la seva sang, després mesclada amb tantes d’altres.

Des del punt de vista arqueològic, els Vilars garriguencs constitueixen un jaciment descobert el 1975, en el qual les primeres intervencions no es van fer fins uns deu anys més tard. És una llàstima que bona part de les fases constructives pròpiament ibèriques ja haguessin estat arrasades per treballs agrícoles, però seria encara pitjor que s’hi haguessin bastit construccions ulteriors, com passa habitualment en les zones urbanes. A partir del 1987 passà a ser un projecte del Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, i ara fa onze anys que va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat.

És, doncs, un monument protegit per la llei i tutelat a hores d’ara pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Recursos a banda -i ja sabem que, actualment, n’hi ha més aviat pocs-, segur que caldrà museïtzar-lo algun dia sense abandonar, òbviament, les tasques de recerca. Quan s’arriba al recinte podem trobar-hi uns panells informatius, però no crec que això sigui suficient, tot i que, de tant en tant, s’hi organitzen visites guiades i altres activitats. 

I és que Arbeca i les Garrigues, de la mà dels Vilars, es mereixen, i molt, aquest plus de turisme cultural més enllà de l’oli. Necessiten, em sembla, la millor promoció d’un conjunt que la Maria P. i jo vam contemplar sense cap agobi, fascinats, la gris però plàcida tarda d’aquell diumenge. 

  1. Amb gran plaer he llegit el teu post. És una gran sort que existeixin persones com tu, que difonen el nostre llegat històric, que com hereus d’ell l’hem de prerervar i apreciar.

    Gràcies

  2. No és dels ilergetes sinó d’algú anterior: no et perdis les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues també. Apassionant. I de passada hi compres una garrafa d’oli sense rival.

Respon a Llu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.