Josep Tero, el valuós cantautor de l’Escala, va agradar, i molt, al nombrós públic que ahir a la nit vam aplegar-nos a la Sala Moragues, del Born Centre Cultural, per a delectar-nos amb les seves cançons, amarades de sal mediterrània. I de vi i d’olivera de Grècia, per ser més precisos. Perquè Tero és qui té una sensibilitat més grega dels nostres cantautors, també influïda per un gegant que en va ser gran amic, l’enyorat -que no absent- Georges Moustaki.
L’interessant cicle del Born CC “La Cançó Nua”, comissariat pel periodista i crític gironí Xevi Planas, ens va permetre gaudir d’un concert que a mi, francament, se’m va fer curt. La tria de cançons que ens proposava l’empordanès incloïa, a més de temes totalment propis, composicions del mític Mikis Theodorakis i creacions sobre textos de poetes catalans moderns, com Salvador Espriu, Maria Àngels Anglada o Jordi Bilbeny. Tot un luxe de Dissabte Sant…
Sí, perquè a mi, d’antuvi, em costava de creure que un dia així fos el més adequat per a un recital. Ja me n’havia enterat, ja, que el
Born CC és com un taslismà d’insòlits, i no tan insòlits, prodigis. Des que porta obert, he tingut, repetidament, l’ocasió de comprovar-ho…
El que no sabia encara del tot -ves per on!- és que som en una societat transversal, diversa i laica, en la qual la religió també pot tenir-hi un lloc. Ahir oficiava un sacerdot entonat i rialler, potser un popa grec, de retallada barba blanca. Com quan cantà, el 2012, davant de més de 80.000 persones, a l’estadi Panathinaikó d’Atenes http://youtu.be/Xf8EjtSHNJM, compartint escenari amb altres artistes de prestigi internacional.
I ens
congregava també la passada nit al Mare Nostrum com a espai tel·lúric, a la Grècia clàssica i moderna, al combat per la preservació ambiental, al compromís amb el país -el nostre, i els altres- i amb les llibertats, tant individuals com col·lectives. Al record de la lluita antifranquista, partint de l’Escala, el seu àmbit mariner, a tocar d’Empúries i del seu mar preuat.
Ja us havia parlat en una altra ocasió de Josep Tero http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133023. És d’aquells artistes amb els trobes que identificar-t’hi costa poc, perquè t’hi uneixen moltes sensibilitats, un munt de complicitats. Que t’hi fan compartir, per exemple, cançons tan belles com Amada amada http://www.goear.com/listen/9d35bbc/amada-amada-josep-tero.
O tan fantàstiques com Jo, Rocaguinarda, de la qual, ara mateix, se’m fa difícil localitzar-ne un vídeo o un àudio a la xarxa. I a fe que m’hagués agradat, singularment perquè veiéssiu la immensa força d’un tema situat a mig camí de l’imaginari entre Grècia i Catalunya, i a partir del qual, ahir al Born, vam posar-nos a clamar “in-de-pen-dèn-ci-a” a cor.
Ara serà qüestió d’escoltar el nou disc de l’empordanès,
D’un mateix mar, anunciat al seu nou web, que també us enllaço http://joseptero.com/web/ perquè el conegueu més encara.
A la sortida, al barri de la Ribera hi havia gent, potser no en excés; la plaça de Sant Jaume estava deliciosa; el carrer Ferran, ple, inclòs l’ofici religiós cantat de l’església de Sant Jaume; la plaça Reial,
a tope, i la Rambla… ja us ho podeu imaginar. Barcelona, capital cosmopolita, diversa i laica…
Dissabte Sant.