A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Estocada als TOROS, no al toro

Sense categoria

La inauguració del centre comercial, cultural i lúdic que pren el nom de l’antiga plaça de bous de les Arenes de Barcelona constitueix un esdeveniment d’impacte ciutadà. El nou complex ha quedat atractiu i es troba ben comunicat. I, en plena crisi, no tan sols representa un cert motiu per a l’optimisme, sinó una nova victòria de la civilització -representada ara pel comerç, el lleure i la cultura- sobre la barbàrie -la que s’expressa en la tortura i el sacrifici d’animals.
Sempre serà millor que, en un espai urbà, la gent compri mitges, corbates, perfums, mòbils o llibres que no pas que miri -al sol o a l’ombra- com es mata, sàdicament, una bèstia, noble o no tant. I que, per a més escarni, d’aquesta pràctica abominable alguns en diguin art. Per això trobo que l’obertura de les Arenes -tot i que al rètol hi posi Arenas– constitueix un nou triomf de la civilització. Ni que, entestats compulsivament a consumir, no en siguem prou conscients…

El nou centre, crec, ha quedat guapo. Dic que només ho crec perquè, amb l’excusa de l’adquisició de calçat per a senderisme, vaig acostar-m’hi una estona la tarda de dissabte passat. Però la torrentada de gent era tan espectacular que desistiria aviat no ja de comprar res, sinó d’estar-me voluntàriament a l’interior d’un gran recinte que, malgrat la incomoditat puntual, em sembla un nou i evident guany per a BCN.

La memòria -per molt que se’n parli- és feble i, per tant, poca gent pensarà a partir d’ara en els molts moments de dolor -terrible- que els toros devien patir tantíssimes vegades a les Arenes, del primer any del segle XX al 1977. Ara, en l’entorn barceloní, només hi quedarà l’anomenada Monumental com a espai per a la fiesta nacional espanyola. O sigui, per a la vergonya…

Mentrestant, a les Arenes, compreu-hi tant com calgui, que és una manera -molt integrada, si voleu- de contribuir a la vitalitat i cohesió del sistema, però també de defugir la crisi. Mengeu o beveu als bars i restaurants, aneu al cinema, feu servir l’espai esportiu. Participeu en els actes que es faran a la sala circular polivalent de la cúpula -el primer, el 8 d’abril, de cloenda de la campanya de Barcelona Decideix. O idolatreu encara més al vostre gust en el nou Museu del Rock, que devem a l’empenta –paraula de Stone!de Jordi Tardà.

Ah!, i gaudiu de les vistes de la ciutat des de la cúpula… Pèrò no oblideu que la capital de Catalunya, gràcies al nou complex comercial i lúdic, també ha esdevingut, des de fa pocs dies, una mica més digna i amable, menys bèstia, raonablement més humana.    

  1. Avui no estic d’acord amb tu, Joan, les Arenes ja fa molt de temps que va deixar de funcionar. I ha trigat moooolts anys a fer-ne una cosa mínimamnet util. En fa 25 quan jo em treia el carnet de conduir ja estaven decidint què en farien d’allò. I mira que els ha costat!!!
    La hitorieta aquesta deu haver costat mil fortunes, tot per mantenir l’estètica de la plaça de toros. Més valdria que l’haguessin tirat a terra que ens hauríem estalviat uns quants quartos.
    I què vols que et digui… fer-ne un monument al consumisme tampoc no em sembla la millor manera de reorientar coses.
    Tan sols haig de dir que tens raó en que com a minim i afortunadament allà mai més no s’hi matarà cap toro com a espectacle sàdic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.