Estimat PAOLO, admirat CONTE
La setmana passada vaig gaudir, amb el concert de Paolo Conte a l’Auditori de Barcelona. Singularment, a la segona part, que va ser vibrant, resplendent, apoteòsica…
Conte és ell mateix -i és molt ell, tot un tipus-, però també la petita orquestra que l’acompanya, molt valuosa. La conjunció d’ambdues parts produeix una sonoritat una mica intemporal, entre els paràmetres del jazz, el blues i la música ballable. Tot plegat, en la millor tradició europea de la cançó d’autor.
Ja han passat uns quants dies, i jo he anat una mica atrafegat. Però això no m’ha d’impedir de donar testimoni del bell concert, que es feia en el marc del Voll-Damm 46 Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Faig el bloc pensant en vosaltres, però també mantinc els seus posts com a rastres de vida successius per a la meva memòria.
A Paolo Conte http://www.paoloconteofficial.com/ no l’havia sentit mai en directe, i és en casos així que penses: “Que no em passi com amb Georges Moustaki, que seria molt de lamentar”...
Ell vell mestre no fa cap comentari entre cançó i cançó, tot i que amb el cap gesticula amb complaença -i complicitat- quan l’aplaudim. Només obre la boca per a presentar els músics i, és clar, per a cantar o dir els temes amb la seva veu, característicament rogallosa.
És un artista, com sabreu, de gran personalitat damunt l’escenari. I té uns acompanyants autènticament de luxe. Temes com Sotto le stelle del jazz https://www.youtube.com/watch?v=1ltnEW80zkI, It’s wonderful https://www.youtube.com/watch?v=QILaCLtWW9A o Come di https://www.youtube.com/watch?v=-EAV4U7y7jA formen part, ja fa temps, del nostre patrimoni sonor.
I , per qui encara no ho hagi fet, cal incorporar a aquest preuat territori, per exemple, Recitando https://www.youtube.com/watch?v=FWo31L5n38U. O la suggestiva Aguaplano https://www.youtube.com/watch?v=scUIHtAGSF0/. O la vibrant Diavolo rosso https://www.youtube.com/watch?v=3Git6zlkVaA. Entre tantes altres…
Ara m’hauré de conformar -que no és poca cosa- amb el DVD de les cançons de l’avvocato d’Asti que ja fa anys que em va regalar l’Alfons. I continuar fent camí pel seu món de lletres sovint oníriques i músiques inspirades. Des de l’actitud tan proactiva dels seus anys, alhora plaent, emotiva, lúcida i vital.
Gran Paolo… é vero.