A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

ESCÒCIA, l’oportunitat perduda

Scotland's First Minister Salmond leaves stage at SNP Spring Conference in Aberdeen, Scotland 

Es digui el que es digui -que si l’important és haver pogut votar, que si els escocesos, d’una o altra manera, ja han guanyat-, el cert és que Escòcia ha perdut una gran oportunitat històrica. Sí, és important que hagi pogut decidir sobre el seu futur -el mínim exigible per a qualsevol nació en democràcia-, però hi ha trens que, quan passen per l’estació -i a voltes no hi passen gens sovint-, el millor és agafar-los…

Hem estat els darrers dies a l’atractiva ciutat alemanya de Braunschweig –Brunsvic, en versió catalanitzada-, prop de Hannover, on la Laia treballa en pràctiques. Però no em sé estar de comentar els resultats del referèndum escocès, sobretot per desfer alguns tòpics pretesament tranquil·litzadors.

El primer, que el més important és que Escòcia hagi pogut votar. Admeto, tanmateix, que aquesta és una realitat molt important. Anglaterra, que en algunes èpoques històriques tant havia maltractat els escocesos, s’ha comportat d’una manera democràtica i ha fet possible el que, en tot cas, hauria de ser habitual, normal. Això no treu el prepotent final de campanya dels partidaris del no -inclosos els numerets ploramiques de David Cameron– ni episodis encara més vergonyants –l’amenaça d’alguns bancs de traslladar les seus centrals a Londres.

El segon tòpic és que, fos quin fos el resultat, els escocesos ja havien guanyat abans de la seva consulta. Potser sí, però cal qüestionar aquest supòsit, sobretot per dos motius. El primer, perquè ja veurem fins a quin punt el govern i els partits britànics compleixen les seves grans promeses de darrera hora. El segon perquè, encara que les complissin, res comparable al fet que Escòcia hagués esdevingut un nou Estat a Europa.

Aquesta és, precisament, la gran oportunitat que els escocesos acaben de perdre, ni que sigui per una voluntat majoritària que cal respectar. Haguessin demostrat que, a l’Europa actual, modificar les fronteres -que ja no són els murs d’abans- per mitjans pacífics era possible. I haguessin pogut anar cap a un model polític i social més socialdemòcrata, a l’estil dels països del nord d’Europa. Un model de modernitat més adequat a la seva tradició.

I, de passada, ens haguessin obert alguna mena de camí a Catalunya, que prou falta que ens fa…

Tot plegat demostra que, a les consultes i als referèndums, tot i ser episodis il·lusionants per als països petits, els grans, ben sovint, tallen el bacallà, perquè disposen de múltiples ressorts per a fer-ho. Ja va passar en el cas del Quebec respecte del Canadà, i ara ha passat a Escòcia. Vull creure que en el cas català seria diferent, però ja veiem que hi ha obstacles previs que cal, en primer lloc, superar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.