ENSENYAR-NOS la felicitat
Sense categoria
Xesca ENSENYAT, a la seva suggestiva novel·la Villa Coppola, té una cita, tan extraordinària com corprenedora, sobre la felicitat. Ve molt a tomb en els nostres temps durs, que en demanen habitualment uns quants quilos…
Aquest estat plaent de l’esperit cal cercar-lo, i no sempre és fàcil. Però també se’l pot anar a trobar. Jo vaig aconseguir-ne una petita ració tot passejant-me per poc temps, en bona companyia, pel Port de Pollença -petita pàtria de l’enyorada autora- el proppasat 13 de maig.
“La felicitat dóna poder, és un mite que inspira un respecte supersticiós, un magnetisme que fa creure a qui la contempla que no pot intentar res contra ella. Qui s’atreveix a enfrontar-se amb algú que sembli tenir-la de part seva?”.
És una cita tan interessant, aquesta de na Xesca, que sembla que no es pugui correspondre gens amb els temps actuals, atacats per la prima de risc, com a mínim, o per totes les bankies que es fan i es desfan…
I tanmateix, de felicitat en necessitem molta, en volem sempre. I digueu-me tòpic si hi afegeixo el tan suat: “
I ara, més que mai”… Però hem d’assumir el repte de cercar-la, i també el de saber-ne trobar. Per a nosaltres, per als nostres i per a la resta de gent, sobretot si ens vol bé.Com us dic, en el marc de la recent trobada de blocaires a la Fundació ACA
de Búger -tota ella feliç!-, també vaig aconseguir-ne un xic al port pollencí tot fent memòria dels itineraris literaris i de joventut d’XE. I en bona, molt bona companyia. ENSENYAR-NOS la felicitat… i també aprende a caçar-la.