Els TOROS són CULTURA? I tant!
Cultura, sí, però cultura de la mort. Catalunya, majoritàriament, li ha donat l’esquena. Quan jo vaig al centre comercial Les Arenes de Barcelona, per exemple -i ho faig relativament sovint-, trobo que participo d’un cert triomf de la civilització. Pels usos comercials i culturals i per l’impuls de les relacions humanes, que deixen enrere un antic espai de corridas. Però l’Espanya que ens volen imposar és un sistema de valors del qual, només pel poc respecte cap a les bèsties, ja paga la pena de voler deslliurar-se’n. I trobar, definitivament, el nostre propi espai a partir de la cultura que ens distingeix.
Cultura, els toros? És clar! Però una cultura, força estesa en determinats territoris, que es fonamenta en un sistema de valors que no és el meu, ni suposo que el de qualsevol persona que pensi que els drets dels animals també formen part dels drets democràtics.
Catalunya s’ha pronunciat majoritàriament contra aquells valors i a favor d’aquests drets, i això vol dir alguna cosa… Tot i que al nostre país també s’hi organitzin correbous, per exemple, com a amenitat més que discutible. I que a la ducal vila de Cardona, posem per cas, hi hagi una tradició tauròfila d’origen forani que també caldria revisar…
Sigui com sigui, si al nostre país tornessin les corridas a la Monumental de Barcelona com a espai emblemàtic de la barbàrie, això seria una altra imposició que haurem de combatre. Una més! I també un altre motiu -com si no n’hi haguessin!- per anar-nos decidint. Per marxar d’un Estat que fomenta, festivament, la cultura de la mort. Tot i que sé que força espanyols també la condemnen, però es veu que d’aquests, com de republicans -republicans progressistes, precisem-ho- no n’hi ha suficients.
I així van, així anem…