A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Els 10 posts MÉS SEGUITS del 2007 (1)

Sense categoria

Aquest bloc va començar el dia 15 de gener de l’any passat. Es pot considerar doncs, pràcticament, que està d’aniversari. I resulta oportú, per tant, descobrir-vos quins són els 10 posts més visitats des de l’inici i comentar-los una mica. Els encapçala, molt destacadament, el restaurant Fussimanya, la imatge del qual teniu ara a l’abast. Els 10 textos són també, per tant, els més seguits del 2007, gràcies a la vostra col·laboració en els ja 91 -amb aquest- rastres de vida que s’han anat coent a la brasa i al caliu.

1) Al FUSSIMANYA, quan hi ha gana

Aquest bloc, malgrat el seu títol, no és gastronòmic. A la brasa i al caliu vol evocar, sobretot, la passió que cal posar en la vida i -ai!- en les persones. Per tant, de teca també se’n pot i se n’ha de parlar, però he de reconèixer que ho he fet massa escadusserament perquè no freqüento tan sovint -ja m’agradaria!- els restaurants poc o molt emblemàtics. Tot i això -i com a exemples ben adients-, el juny vam celebrar amb la Maria P. els vint anys de casats a una taula del prestigi de l’Hispània d’Arenys de Mar, i ara acabo de rebre l’entrada d’any a l’entranyable Senyor Parellada, a quatre passes de l’església del mar.

Em plau molt, en definitiva, que l’osonenc Fussimanya encapçali amb força avantatge aquesta llista d’èxits. Suposo que el gran atractiu del seu nom -tan català, però amb un cert deix oriental- fa que us hagueu sentit atretes i atrets per llegir-lo i també que la gent hi vagi d’una manera crec que força massiva. Creieu-me: us hi llepareu els dits, a part de poder recórrer una mica els itineraris que vaig assenyalar.

2) Ai, SÉGOLÈNE!

Ara que sembla que tot l’escenari sigui per a l’hiperactiu Sarkozy -el president-mascle que torna a estar, per ara!, ben acompanyat-, potser cal parar-se a pensar una mica quins resultats hagués suposat, per a la política francesa i la d’arreu, l’hipotètic triomf de Ségolène Royal. Una dona coratjosa, atractiva, crec que intel·ligent i no sé si prou preparada per al càrrec, però de molt més mediocres se n’han vist, i alguns els tenim instal·lats al menjador de casa…

Em sembla, o intueixo, que el resultat no hagués estat tan dolent, i això també ho avala el 47% que la progressista dama va obtenir en el desig de les franceses i els francesos que van votar. Però millor que no fem política-ficció. Amb la Montserrat -una companya que coneix França ben de prop, i a qui la Ségo no cau massa bé- vam discutir abans d’aquestes Festes si el títol del nou llibre de la derrotada candidata era oportú o, com ella creu, més aviat carrincló. Ma plus belle histoire, C’EST VOUS (Grasset) -que he tingut ocasió de fullejar a la FNAC- és un títol inspirat en el d’una de les cançons més conegudes de la prestigiosa i desapareguda Barbara, artista que figurarà sempre entre les grans de la Chanson.

D’acord, Montserrat, serà copiona, però la Royal -que apareix a la coberta del volum amb un posat de genio y figura, certament- torna a fer-se’m simpàtica ni que pugui resultar, segons com, antipàtica. I ni que només sigui pel fet de sentir-se propera a la sensibilitat de qui fou una figura extraordinària. 

3) Salvem la placa d’ANDREU NIN

Una de les satisfaccions que he tingut darrerament és que aquesta placa, que denuncia la desaparició i posterior assassinat de qui fou un líder polític tan important, ha passat de ser força il·legible a poder-se llegir correctament, tal com era el meu afany. Hi puc, poc o molt, haver influït? Qui ho sap, perquè també em diuen -i ho celebraria molt- que un conegut periodista barceloní ha fet campanya pel seu compte…

En tot cas, jo sí que vaig procurar, un cop penjat el post, fer-ne arribar la referència a persones properes al manteniment de la memòria històrica del líder poumista. I, sigui com sigui, hi ha resultats: les lletres de la placa -tot i que sense daurar-se, i potser no cal- han estat ben repicades. Una mica de justícia antiestalinista, ara com abans, no farà cap mal!

4) ÍTAQUES en el teu adéu, LLUÍS LLACH

Tot brasejant, us he parlat sovint dels cantautors i de la cançó d’autor com a gènere. Aquesta no és, ni molt menys, l’única mena de música que m’agrada, però sí que és cert que m’interessa molt i que n’he fet, aquests darrers anys, una certa especialització professional des de l’exercici d’un periodisme que ja fa temps que només pot nodrir-se de les col·laboracions. 

Era obligat, doncs, recollir des d’aquí l’adéu voluntari però per la porta gran que ha tingut, aquest 2007, Lluís Llach. Sens dubte, un dels cantants i autors més singularment creatius de les darreres dècades a nivell mundial, i em sembla que dient-ho així no exagero. Ara, els Reis d’Orient -els únics que, a un republicà com jo, el fan sentir-se monàrquic per un dia– són a punt de pujar-me pel balcó de casa el doble CD d’homenatge Si véns amb mi, en el qual un seguit d’intèrprets d’aquí i de fora hi han posat totes les ganes.

Llach per sempre…

5) CINC PROPOSTES consecutives per a "santificar" algun d’aquests dies    

Aquí sí que em sembla que veig clar l’impacte d’un títol poc o molt afortunat. Si no, com s’explicaria que el post continués sent tan llegit molt més enllà de la Setmana Santa? I no és que fossin males propostes -en tot cas, van ser el resultat de les successives etapes de l’itinerari d’un dia-, però potser és que a la gent -a vosaltres, en aquest cas- li agrada que li proposin per a després tenir la possibilitat de descobrir pel seu compte.

Que d’això és del que es tracta. Perquè, com a camí iniciàtic als llocs, i a la vida que en pot resultar, només compta el que ha de saber fer-se cadascú. Deixeu-vos seduir, d’acord, però el viatge digne d’aquest nom sempre és personal, intransferible i, sobretot, interior. Que ja ho vaig dir en un altre post: El VIATGE, no viatjar…  

  1. No comença bé per tothom, com sempre plou sobre mullat, però jo em pregunto hi ha algun any dels anys que comenci bé per tothom?
    Menys mal que per algunes persones com penso que pots ser tu mateix l’any comença fent un bon balanç.
    De bloc a bloc, bon any per tothom!!!

  2. Un any rodó, quasi 100 posts i diferents graus d’emoció ben temperades. Aquí estic per celebrar-ho amb tu i que continuï.
    Una abraçada  des de Mallorca.

Respon a Montse Vives Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.