A la brasa i al caliu

"Si hem de viatjar, que sigui per conèixer la cultura del país allà on estiguem", escriu a l’Avui Pep Blay. Cerquem, doncs, el viatge, els viatges, però no fem de viatjar l’expressió d’una rutina, un verb sense excessiu sentit… ara que conjugar-lo és tan fàcil. 

Faig meu l’article de Pep Blay -a qui li hem llegit moltes cròniques musicals- divendres passat a l’Avui [www.avui.cat], l’intitulat Els viatges del Museu. Es refereix als viatges que organitza al país del Nil el Museu Egipci de Barcelona [www.fundclos.com]. Egipte, sí, una de les assignatures que tinc pendents i que hauré d’abordar, com apunta Blay, en les degudes condicions.

I és que, tal com ell mateix remarca, no cal viatjar "si és per desestressar-se o per prendre el sol". En aquest cas, "més val que ens quedem a casa perquè l’únic que aconseguim és accelerar les pitjors conseqüències de la globalització, fomentar la construcció il·legal, destruir el paisatge i malgastar recursos irrecuperables per afrontar el canvi climàtic".   

Malgrat que hi he fet de turista convencional -és a dir, no hi he viscut ni treballat una temporada, ni hi he anat a fer, o donar, un curs o assistir a un congrés-, crec que el meu viatge a Roma i totes les emocions i descobertes que m’ha procurat compleixen un mínim amb les òptimes condicions apuntades.

Però encara ho fa molt més el viatge per Xile, Perú, Bolívia i Argentina que ha fet la meva amiga pintora de Gràcia, la Montse Vives. Llegiu-ho amb calma al seu bloc [montsevives.blogspot.com] i us n’adonareu clarament. Veureu l’emoció -com la que es traspua en la seva excursió al mític Machu-Picchu- i la humanitat que hi posa, en explicar-nos i explicar-se, en atansar-nos i atansar-se, llocs, persones i passions. Com una manera d’esculpir-se el cervell, de donar sentit al que som i a allò que fem.

La Montse, doncs, no solament és autora -sí, remarco el substantiu- d’un bon viatge sinó que, estrictament, no ha viatjat de la manera poc o molt barroera que ho fa tanta gent. Ha descobert amb avidesa, s’ha conegut i reconegut més. Em sembla que la seva experiència enllaça amb escreix amb el que ens proposa Pep Blay i que ara, cordialment, us re-proposo.