A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

El SUBIRACHS més “íntim”, a l’Estudi Regomir

Sense categoria
Josep Maria Subirachs ens va deixar el 8 d’abril, però jo no volia consignar-ho aquí sense la visita, a l’Estudi Regomir, de l’exposició que aplega la seva “Obra escollida”, feta de peces de petit format, íntima…

Subirachs ha estat, segurament, l’escultor català més emblemàtic de la segona meitat del segle XX. Entre l’expressionisme, l’art abstracte i una figuració molt personal, la seva producció ens resulta inconfusible. El seu nom també va associat a la Sagrada Família, però no pot restar esclau d’un temple… encara que aquest sigui tan important, i que la seva aportació a la Façana de la Passió se la prengués d’una manera tan seriosa.

Tal i com era aquest artista, ple de tenacitat i avesat a nedar a contracorrent…

Només els dimarts i els dijous, de 10 a 13 h., no deu ser tan fàcil per a moltes persones fer cap a l’Estudi Regomir, del carrer barceloní del mateix nom, a Ciutat Vella. Un espai vinculat històricament a Josep M. Subirachs. De tota manera, si sou subirachians confessos, fora d’aquest horari podeu concertar-hi visites en contacte amb la prestigiosa galeria d’art Artur Ramon http://arturamon.com/. Per tot el 2014…

Ja ho diu la historiadora de l’art i filla de l’escultor, Judit Subirachs-Burgaya: “Els descobriments plàstics i les experiències formals fan de Subirachs un pioner d’una autèntica iconoclàstia que l’allunya de l’escultura estatuària tradicional. Aquest nou llenguatge té com a característiques essencials el domini de l’espai, la força del ritme i el tractament minuciós de la textura”.

Tot això ho trobareu a la petita mostra antològica d’un artista que a mi m’ha seduït habitualment. En grans escultures com, per exemple, la dedicada a Francesc Macià a la plaça de Catalunya. Però sobretot en aquestes peces de petit format, en pedra o bronze. Aquestes escultures, aquests dibuixos, aquestes medalles, aquests gravats; el seu estil esquemàtic, geomètric, amb domini perfecte dels plens i dels buits; la reinterpretació dels mites clàssics des de la mirada de la modernitat…

Ens ha deixat un vast llegat, d’unes 4.000 obres. Per això dic que la seva coneguda intervenció a la Façana de la Passió, que no és el que més m’atreu d’ell, no ens pot distreure de tota la resta. Va ser precisament allí, al recinte gaudinià, on jo vaig tractar una mica l’escultor l’any 1992, i on em va regalar el preuat llibre Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos (Els Lllibres de les Quatre Estacions, 1985), del seu admirat -mútuament- Salvador Espriu i altres autors, amb dibuixos propis.

La crisi econòmica, els darrers anys de la seva vida, també el perjudicà: la desfeta de Caixa Penedès va impedir que el gran creador disposi, a la capital catalana, d’un museu propi. Però la seva valuosa obra bé que es mereix un lloc ben visible, i confio que s’acabarà trobant.

Mentrestant, a l’Estudi Regomir podeu admirar-lo, pausadament, recollidament, íntimament. Qui sap si és el que ell -amb el seu característic tarannà de monjo– més desitjaria… 


 

  1. Llegeixo i celebro les paraules de Joan Alcaraz. Sabeu per què? Doncs perquè obren les portes a l’Estudi Regomir, amb una mirada de públic encuriosit, reflexiu i encoratjant fervorosament a anar a aquell indret que l’escultor -intueix l’autor-, més desitjaria…
    En Joan ens convida a Be part d’un espai tan important per en Subirachs. I ho enllaço amb les jornades que demà començaran, LOOP Panels, Engaging audiences, que volen involucrar els públics en la difusió de la imatge en moviment. Conrado Uribe, el director artístic LOOP Festival 2014, defensa que sense les audiències les pàgines artístiques perden capacitat d’activar les seves potencialitats. Així, no deixem que això passi i anem a l’Estudi Regomir, coneguem el món de Subirachs i compartim-lo!. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.