A la brasa i al caliu

Si de cas l’havia vist algun cop, francament no me’n recordava. Així que vaig proposar-li a la meva dona: aquesta vegada, si més no, anem a la plaça de Sant Jaume a veure la sortida del Ral·li Internacional de Cotxes d’Època Barcelona-Sitges. Que ja té 49 anys!

La història, sovint emotiva però no sempre amable, que té la plaça del poder a Barcelona s’escrivia de nou ahir al matí. I ho feia -vam arribar-hi sobre tres quarts d’onze- lluint les millors gales [vegeu-ho a www.rallyesitges.com]. Les d’uns cotxes d’època lluents i molt ben conservats, que l’omplien pràcticament tota. I també les gales, igualment d’època, de les senyores i els senyors, amb alguns cadells inclosos. Amb posat de rics… i més aviat traça de ser-ho.

Aficionats i col·leccionistes de l’automobilisme històric en gaudien molt, i als curiosos i badocs ens feia gràcia. Cotxes procedents d’aquí i d’arreu d’Europa, sobretot d’Itàlia, França, Bèlgica, Gran Bretanya i els Països Baixos, amb un total de 80 inscripcions, eren els protagonistes d’aquesta prova de prestigi internacional que ha trobat en Audi un patrocinador de luxe. Amb vehicles anteriors al 1925 que encara corren, més ben conservats -ai!- que moltes persones.

Després vam veure’ls desfilar pel carrer de Ferran. Per cert, que alguns diuen que aquest carrer havia estat dedicat a Joan Fiveller -símbol històric de les llibertats municipals davant el poder reial- i que el més adient és que torni a ser-ho. En fi, poques vegades he vist una concentració de rics que fos tan ben vista pel poble. No molt aplaudida, això no, perquè la gent de peu admira la gent guapa però, en el fons, se’n malfia, com si hi hagués -i és lògic- un cert recel…

A la plaça havíem vist l’alcalde Jordi Hereu rebre els participants i fins i tot retratar-se amb una nena. La meva dona em deia que li semblava haver sentit per la ràdio que la primera autoritat del Cap i Casal -però encara no democràticament escollida com a batlle- participaria al Ral·li. I jo, que en època electoral m’adono que dels polítics es pot esperar gairebé tot -¿no us sembla una mica sospitosa la gran propaganda que s’ha fet de l’edició 2007 de la Guia de la Ciutat, per exemple?-, vaig pensar que no m’estranyaria gens… Però no, no hi va prendre part activa, siguem rigorosos i no pas demagògics.

O sigui que l’any que ve, que en farà 50, segur que a Sitges fan festa grossa. No es necessiten moltes excuses per a visitar la Blanca Subur, però aquesta en pot ser una i ben bona. O sigui que m’ho apunto a l’agenda i, si tot va bé, allí ens trobareu.