A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

El CATALÀ? Mala salut, sí, però de ferro

Sense categoria

Amb el canvi d’any em va arribar l’onzena edició de la Llista d’Industrials i Productors que etiqueten en Català. Actualment ja inclou 1.839 empreses, quan l’any 1989 n’eren 308; el 1993, 436; el 1997, 1.046; el 2002, 1.662, o el 2005, 1.755. La llengua catalana es troba, en molts aspectes, en una situació més amenaçada del que voldríem, però la seva minoració no és, ni molt menys, irreversible. Funciona a batzegades, una mica com el país, però és evident que -a la manera de Fellini- bé podem dir: E la nave va…

La publicació esmentada l’edita l’Associació en Defensa de l’Etiquetatge en Català [www.adec.cat], una entitat de la qual sóc soci des que hi vaig connectar -primers anys 90- quan m’ocupava de la redacció de la revista institucional Viure en Català, que va publicar el Consorci per a la Normalització Lingüística.

L’ADEC, que és una de les bones herències de la històrica -i també mítica- Crida a la Solidaritat, realitza una tasca segurament discreta -tot i que amb presència continuada per poblacions i fires-, però tenaç, efectiva i constant. Ja són vint anys fent de mosca collonera per l’etiquetatge i envasament de productes en la nostra llengua. I els resultats hi són, tal com les dades de la Llista reflecteixen i a desgrat que quedi encara -en aquest i tants altres àmbits lingüístics i culturals- molta feina per fer.

Petits o grans productors, en el catàleg 2007 n’hi figuren, per exemple, 318 de caves i vins -entre els quals hi ha les marques més introduïdes al mercat-, 195 de productes càrnics, 142 de làctics, 124 d’olis, 123 de fleques i pastisseria, 73 d’aviram i ous, 66 de confitures i mel, 60 de conserves… Com veieu, hi ha una evident decantació cap al sector alimentari, potser per allò que la teca és una qüestió, òbviament, de primera necessitat i resulta, per tant, propera i entranyable.

Però a la relació també hi figuren, a més d’altres menes de menges i begudes, representants dels articles de regal, les arts gràfiques, el sector audiovisual i informàtic, la ceràmica i porcellana, els grans i petits centres comercials, la cosmètica i perfumeria, els electrodomèstics, els espectacles piromusicals, la farmàcia, els farratges i pinsos, la ferreteria, les joies i rellotges, els manipulats i material divers, la marroquineria i la pell, el material fotogràfic i d’òptica, el d’oficina i papereria, el de seguretat, l’esportiu, la telefonia mòbil, els mobles i la decoració, la neteja, les pintures i productes químics, les plantes i derivats, l’automoció…

En fi, no vull cansar-vos, però comprar en català, a finals del segle XX i a principis del XXI, ha estat i és, poc o molt, possible. Sí, ja sé que hi ha encara grans llacunes, i també m’adono prou dels desequilibris i incoherències lingüístiques -i encara més immersos com som en la globalització- que vulgueu. Per no parlar de la llengua en la justícia i en tants altres àmbits. I sóc conscient, no cal dir, que el català parlat s’ha perdut força al carrer, sobretot, de Barcelona i el seu entorn; a molts patis d’escola; en el sector de la restauració, i, singularment, com a llengua d’acollida dels nous immigrants. I etc., etc.

Però volia donar-vos, de la mà de l’ADEC, alguna notícia mitjanament positiva per tal que no ens estem queixant sempre, malgrat el pessimisme nacional -i en tenim motius- que sovint ens envaeix. Voleu una altra alegria? Dissabte llegia al meu diari de capçalera -ja sabeu, l’Avui– que la Comissió Europea reconeix el català en un nou fòrum a la xarxa que es farà en les 23 llengües oficials més la pròpia de Catalunya. Mitjançant aquest fòrum [http://europa.eu/debateeurope], els ciutadans podran opinar sobre el futur de la UE, el diàleg intercultural i el medi ambient i la polítca energètica.

Això darrer s’inscriu en el difícil camí cap a l’oficialitat a Europa. Tal com deia l’enyorat Jordi Sarsanedas, el català és "la menys petita de les llengües petites". I això potser no és molt, però no és poc. En tot cas, explica que la salut de l’idioma, tot i que no sigui prou bona, no deixi de ser de ferro.

De tota manera, la nostra obligació col·lectiva és aspirar a més, molt més. Així doncs, quin dia ens decidirem a apostar -lingüísticament, culturalment, nacionalment- per una autèntica vida sana, ara que això es porta tant? En quatre paraules, per la bona salut…

  1. La mala salut de ferro és ja gairebé una vella expressió afortunada i que descriu força bé el nostre present, i el nostre futur. Fa anys que vivim ancorats en aquesta posició que cada cop és més feble, però que com els bons malalts terminals, es manté. Jo sóc pessimista: crec que el català esdevindrà residual -si no ho és- i al damunt elitista. Potser com els darrers romans imperials que parlaven llatí. D’altra banda, però, no em sembla un drama sinó una escena de la història. Potser ens queden una o dues generacions de catalanoparlants, però em resisteixo a veure-ho com un desastre i crec que som actors i actius. En parlem d’aquí a 20 anys (si seguim vius?). Les llengües tenen una vida i una mort. L’espanyol també. Fa poc vaig veure un web de la "Junta de Castilla-León" adreçada als estudiants estrangers de llengua catastellana: els deia que el millor lloc per aprendre l’idioma era allà, entre Salamanca i Soria. "la cuna"·. Però un director d’un Instituto Cervantes m’ha dit que la seva recomanació és que ho estudiï l’espanyol a iberoamèrica, i hi estic d’adord: conec gent d’Equador i de Perú que parlen un espanyol riquíssim. No són persones instruïdes ni llicenciades en res: és la classe popular. Però gasten un espanyol amb matisos i adjectius que ni a Salamanca. Potser el català sobreviurà en els gitanos de Perpinyà o a l’Alguer. Igual com l’espanyol a Lima o Quito o Guayaquil. La història  futura està per escriure. Mirem l’occità. Assistir a la història és apassionant. Digues-li a Marc Aureli o al seu esclau que el llatí havia de desaparèixer. Una llengua morta no es mor: potser és cosa de l’espiritisme…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.